Del 18 al 25 de gener de 2022 l'Església celebra la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, en unió amb els cristians de totes les confessions.
Aquesta setmana la Comunitat de Sant'Egidio a tot el món dedica a la invocació per a la unitat trobades de pregària a totes les comunitats i impulsa pregàries i trobades ecumèniques.
De dilluns a divendres, a les 20.00h es pot seguir en directe per streaming la pregària de la Basílica de Santa Maria de Trastevere, i dissabte a la mateixa hora, es pot seguir la litúrgia. Per a més informació sobre les transmissions visita la pàgina Pregària en directe
A l'apartat La Paraula de Déu cada dia s'indica per a cada dia de la setmana l'Església cristiana a què es dedica un record particular.
Un dia va entrar l'esperit de divisió. I les divisions encara són entre nosaltres.
Jesús va pregar també per nosaltres, perquè les divisions estan al nostre cor. No són teologia, sinó l'actitud dels uns envers els altres.
Sovint també nosaltres som actors de la divisió, de la insensibilitat i de la incomprensió. Per això se'ns demana que responguem a la pregària de Jesús perquè tots siguem u: se'ns demana que hi responguem a la nostra vida, cada dia. Però com?
Renunciem a la prepotent dictadura del nostre jo, al càlcul, a la insensibilitat... Renunciem a ignorar l'altre: a viure sense amor. Tots hem de convertir-nos a l'amor traient el món vell i consolidat que duem dins nostre, la cuirassa que allunya i agredeix. Tots hem de convertir-nos amb una pregària forta a Jesús, Senyor nostre, que ens ha estimat i ens obre la vida de l'amor. A la primera carta de Joan hi llegim:
«Tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor, i el que està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell» (1Jn 4,15-16)
Tots som cridats a reparar les grans fractures del món, de la vida de cada dia, dels nostres ambients: les que divideixen simpàtics i antipàtics, rics i pobres, cultes i ignorants, homes i dones, una ètnia d'una altra, un grup d'un altre, el que és meu del que és seu, els meus dels altres, els cristians d'altres cristians, els cristians dels jueus, els cristians dels musulmans... El camí que recorrem és ple d'aquestes fractures. La nostra casa té aquestes fractures. El nostre lloc de treball té aquestes fractures. Som cridats a reparar-les amb l'amor. No fem la guerra a ningú amb les nostres armes, en aquest temps de guerra per al món.
En aquest món difícil, vencem el mal amb el bé: amb el bé de l'amor, amb el bé de la pregària, amb el bé de l'esperança, aquella esperança en el Senyor Jesús que sempre ens escolta, que vindrà aviat i ens durà la pau.
Siguem u en l'amor: fem un pacte d'amor l'un amb l'altre. Som diferents en història, llengua, espiritualitat, costums, aspecte... Siguem els creients u en l'amor. Siguem els cristians u i l'amor vencerà l'odi i la guerra.
D'aquest amor en sorgirà una força d'unitat. A la litúrgia bizantina, abans de recitar la professió de fe (el Credo), el diaca diu: «Estimem-nos els uns als altres per professar la nostre fe en unitat d'esperit».
Sí, en aquesta Setmana de la Unitat, comencem a estimar-nos de debò, per poder professar la mateixa fe en unitat d'esperit.
