Memòria de sant Ambròs (+397) bisbe de Milà. Pastor del seu poble, defensor dels pobres i els febles contra l'opressió, es mostrà fort en la defensa de l'Església davant l'arrogància de l'emperador. Llegir més
Memòria de sant Ambròs (+397) bisbe de Milà. Pastor del seu poble, defensor dels pobres i els febles contra l'opressió, es mostrà fort en la defensa de l'Església davant l'arrogància de l'emperador.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Isaïes 30,19-21.23-26
Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l'aigua que necessitàveu;
el qui t'instrueix ja no s'amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
Quan hauràs d'anar a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
"Aquest és el camí, segueix-lo."
El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
Els bous i els ases que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
El dia de la gran mortaldat,
quan s'esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant.
El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts,
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d'una setmana.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Sovint en la història hi ha moments difícils, aquells en què els homes s'alien per fomentar conflictes i guerres. El profeta vol assegurar a la comunitat dels creients que, si bé és provada per l'aflicció, la seva pregària arriba a Déu: "El Senyor es compadirà de tu, tan bon punt li arribi el teu clam. Així que et senti, et respondrà". En la pregària, el Senyor es converteix en un Mestre que indica el camí a recórrer en els períodes en què es viu desorientat, sense saber quin camí seguir. Cal, doncs, obrir el cor per escoltar aquesta paraula. "Quan hauràs d'anar a dreta o a esquerra, sentiràs que et diuen pel darrere: "Aquest és el camí, segueix-lo". Hi ha una paraula i una veu que ve de darrere nostre, és a dir, prové de la nostra història, del nostre passat, però ens convida a mirar cap al futur, a no quedar-nos quiets o resignats, mirant enrere. El profeta ens recorda que el Senyor que va crear el món i guia la història, no deixarà que ens manquin els fruits de la terra i es farà càrrec de les ferides del seu poble. El Senyor, que coneix les dificultats de la nostra vida, les pors i la confusió davant del mal i la violència, es fa present com el bon samarità de la paràbola, i es commou de la nostra pregària sobre aquest món ferit i ve en ajuda nostra per guarir-lo.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
