Dimarts sant
Memòria dels nous màrtirs
Llegir més
Dimarts sant
Memòria dels nous màrtirs
Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Joan 13,21-33.36-38
Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà:
--Us ben asseguro que un de vosaltres m'ha de trair.
Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d'ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:
--Senyor, qui és?
Jesús respon:
--És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.
Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d'ell. Jesús li digué:
--Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
--Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Simó Pere li diu:
--Senyor, on vas?
Jesús li respon:
--Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M'hi seguiràs més tard.
Pere li replica:
--Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!
Jesús li contesta:
--¿Tu vols donar la vida per mi? T'ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m'hagis negat tres vegades.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Jesús sap prou bé que la seva «hora», la de la mort i resurrecció, és a prop. El seu cor és ple de sentiments contradictoris: no vol morir ni tampoc fugir. En qualsevol cas ha arribat l'hora de la seva «partença» d'aquest món al Pare. Ell és a prop de deixar aquest món, però ¿continuarà unit aquell grupet de deixebles que ha reunit, guarit, estimat, instruït? Jesús sap que Judes és a punt de trair-lo. A aquest deixeble no l'importa que Jesús s'hagi ajupit per rentar-li els peus. Amb els peus rentats, tocats i fins besats per Jesús, Judes és a punt de sortir a trair el mestre. I Jesús, amb una extrema tristesa al cor, es dirigeix a tots dient: «Un de vosaltres m'ha de trair». El desconcert s'apodera d'ells. És desconcertant l'afirmació de Jesús. No n'hi ha prou amb estar al seu costat, el que compta és la proximitat del cor i l'acolliment del seu designi de salvació. També nosaltres podem viure en la comunitat dels deixebles, seguir el ritme de vida dels creients, però si no hi ha l'adhesió del cor a la Paraula del Senyor, si no hi ha la pràctica concreta de l'amor pels més pobres, si no hi ha la comunió concreta amb els germans, si no hi ha adhesió al seu projecte d'un món just i pacificat, el cor s'allunya, la ment s'obnubila i no es comprèn el somni d'amor del Senyor. I, com és obvi, mentre s'oculta el rostre de Jesús creix més i més el nostre «jo». Allò que era amor a Jesús es transforma en veneració per nosaltres mateixos i les nostres coses. I llavors és natural anar relliscant cap a la traïció. És en el cor que es juga la batalla entre el bé i el mal, entre l'amor i la desconfiança. I ja no hi ha compromís possible. Així mateix li va passar a Judes. Aquests dies, Jesús més que no pas servir-lo, ens demana d'estar al seu costat, fer-li companyia, no deixar-lo sol. Ens demana amb insistència d'estar atents, no ser superficials. Jesús intenta que els deixebles ho entenguin. Però ells, començant per Pere, no ho entenen. Estan massa presos d'ells mateixos i no es deixen tocar el cor per les paraules de Jesús. I d'un cor que no escolta neix la tradició. Si es deixen apart les paraules de l'Evangeli, prevalen les nostres paraules, els nostres pensaments i els nostres sentiments. I arribem a ser capaços de vendre Jesús. Tots hem de vigilar. Fins i tot Pere i els altres deixebles que van restar amb ell aquell vespre i que li van professar fidelitat fins a la mort, el van abandonar. No hem de confiar en nosaltres mateixos, sinó confiar-nos cada dia a l'amor i la protecció del Senyor.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
