Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Ezequiel 18,21-28

»Però si el malvat s'aparta de tots els pecats que cometia, si observa tots els meus preceptes, viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà. ¿Us penseu que m'agrada la mort del malvat? De cap manera. Jo, el Senyor, Déu sobirà, us ho asseguro: el que jo vull és que abandoni els mals camins i que visqui.
»En canvi, si el just deixava d'obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès.
»Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra? Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El profeta Ezequiel dóna resposta a un proverbi que diu: -el trobem a l'inici del capítol- "Els pares menjaven raïm verd, i als fills se'ls esmussen les dents?" I també a la pregunta del verset 19: "Per què el fill no es carrega la culpa del seu pare?" Es tracta d'una manera de pensar molt comú també avui dia, quan es jutja a una persona pel seu origen familiar o pel mal comès per d'altres. I sovint el judici es converteix en una convicció que marca la gent de per vida. La paraula del profeta, en canvi, diu molt clarament que la responsabilitat davant el bé i el mal és sempre personal. Ningú és bo o dolent pel mal comès per un altre, llevat que n'hagi estat còmplice. De fet, el text declara que Déu està disposat a perdonar a tots si es converteixen, si canvien el seu cor i la seva forma d'actuar, si deixen de fer el mal i es comprometen a fer el bé. El text mostra la gran misericòrdia de Déu, que permet que qualsevol pugui canviar i convertir-se: "si el malvat s'aparta de tots els pecats que cometia... viu rectament i obra el bé, no morirà pas, sinó que viurà. No li tindré en compte cap de les infidelitats que havia comès, sinó el bé que ha fet, i viurà". La misericòrdia de Déu no té límits, perquè el Senyor està sempre disposat a perdonar. Però és essencial que els homes reflexionin, reconeguin el mal ocult en el seu cor i tornin a Déu, amb la confiança que seran escoltats i ajudats. Això mateix és vàlid també pel just que s'allunya del camí del bé: "si el just deixava d'obrar el bé i cometia les culpes i les accions abominables que comet el malvat, ¿us penseu que viurà? No li tindré en compte el bé que havia fet: morirà per la seva infidelitat i pels pecats que haurà comès". El profeta ens ajuda a comprendre que cada dia estem cridats a estar atents a nosaltres mateixos, perquè cada dia hem d'elegir entre el bé i el mal. Ningú és just i bo en si mateix. Ningú és dolent en si mateix. Cada dia, cadascun de nosaltres ha d'assumir davant Déu, la responsabilitat de les seves accions i les seves decisions. Déu està sempre disposat a perdonar, però demana a cadascú de ser responsable del que fa. Pel que fa al bé i al mal, la seguretat de ser just i bo no és en si mateixa una garantia de vida i benestar.