LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 29 de maig


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 17,15.22-18,1

Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.
Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
-Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos, perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio. El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home ni té necessitat que els homes el serveixin, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa. Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure, perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres, ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge." Ara bé, tot i que som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a estàtues d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes. Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir. Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d'entre els morts.
Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
-Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells. Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.
Després Pau va sortir d'Atenes i se'n va anar a Corint.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau arriba a Atenes. Atenes, malgrat no ser la ciutat pròspera del temps de Plató, encara era una gran capital. Arribat a la ciutat, es barreja amb la gent de l'àgora i del mercat per tal de comprendre la sensibilitat dels atenesos. El repte era molt delicat i Pau ho sabia. Per això volia comprendre la cultura, els costums, la sensibilitat, la vida dels atenesos. La gran pregunta era: Podria Jerusalem conquerir Atenes? Tocaria l'Evangeli el cor de l'Areòpag? És la mateixa pregunta que encara ens fem avui davant els tants areòpags d'aquest món, davant tantes cultures que habiten el planeta i que travessen els cors i els esperits dels homes. L'audàcia de Pau, que es presenta davant dels savis d'Atenes, ens mostra que cap areòpag no és estrany a la predicació, que cap cultura és aliena a l'Evangeli. Al contrari, els areòpags d'avui esperen deixebles que sàpiguen anunciar amb saviesa la salvació que ve de Jesús. És el gran repte que tots els cristians tenen davant seu i que no poden eludir perquè només l'Evangeli pot fer més humà el món en què vivim. Paul comença el seu discurs prenent com a punt de partida un altar pagà dedicat al déu desconegut que havia vist en la seva visita a la ciutat. L'apòstol afirma que ha vingut a anunciar el nom d'aquest Déu. Aquest "déu desconegut" estava molt més enllà de la simple raó. Hi havia -i hi ha una discontinuïtat- entre l'Evangeli i les cultures. I la discontinuïtat és l'escàndol de la Creu i el do de la Resurrecció. Als Corintis, no sabem si després de la derrota atenesa, escriurà: "Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit" (1Co 2,1-4). El cor de l'anunci cristià, és a dir la resurrecció de Jesús d'entre els morts, és un do extraordinari i inesperat que el Senyor ha fet a la humanitat,
i que va "més enllà" de l'expectativa de la raó, encara que no hi vagi en contra. Potser l'apòstol esperava que els savis haurien acollit el misteri de la resurrecció de la carn. Amb el seu discurs els havia portat al llindar. Però en aquell moment els atenesos el van interrompre dient: "Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia". El desengany de Pau va ser considerable, possiblement recordés les paraules de Jesús: "T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos" (Mt 11,25).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.