LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 12 de setembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Colossencs 3,12-17

Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit. Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d'ell a Déu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'apòstol anomena els cristians "escollits de Déu, sants i estimats". Els creients, generats per l'amor de Déu, han estat preservats per pertànyer a ell i gaudir de la seva amistat com a fills predilectes. I si Crist, la imatge perfecta de Déu, s'ha convertit en tota la vida del creient, aquest ha de fer seu el comportament de Crist i tornar-se cada vegada més semblant a ell. No és cap casualitat que les cinc virtuts indicades per l'apòstol al començament d'aquest passatge (v. 12) recordin el mateix fer de Déu i de Crist vers a Israel. L'apòstol insisteix en dues actituds: el suportar-se els uns als altres i el perdó. Es podria dir que l'amor suporta i perdona perquè el seu objectiu és la comunió entre els germans i la unitat de la comunitat. Per a l'apòstol, l'amor, més que una virtut, és l'esperit mateix de Déu que es vessat en el cor del creient. Pau empra la imatge del revestir-se i demana als cristians que difonguin l'amor de Déu a través de les virtuts esmentades anteriorment, com una espècie de mantell que els cobreix del tot. L'amor "tot ho lliga i perfecciona", és a dir, és el lligam que manté juntes totes les virtuts i fa que la comunió entre els germans sigui sòlida i ferma. L'àgape és la font de totes les virtuts i la meta a la que totes elles tendeixen: la comunió amb Déu i amb els germans. L'apòstol demana, per tant, la centralitat de la Paraula que, en certa manera, precedeix a l'amor perquè l'Església viu per la Paraula de Déu, que fa Jesús present entre els deixebles. L'Evangeli no és un text a estudiar; és el sagrament de Crist, el lloc del trobament entre Jesús i el creient. La Paraula rebuda i viscuda es converteix així en el fonament de la unitat de la comunitat i la font dels cants de joia i d'acció de gràcies que s'eleven a Déu pel do de la salvació. A partir de l'experiència del trobament amb Jesús ressuscitat, tinguda en el si de la comunitat que escolta i que prega, neix per al creient la força per viure l'amor a tots i a tot, sense posar-se cap límit.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.