LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de l'apòstol Andreu Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dissabte 30 de novembre

Festa de l'apòstol Andreu


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 4,18-22

Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L'Església fa memòria avui de l'apòstol Andreu, el primer dels cridats. Aquesta festa ens recorda que el cristià sobretot és un deixeble, o sigui un home, una dona, que escolta el Senyor i el segueix. Andreu, fill de Joan i germà de Simó Pere, era originari de Betsaida i exercia l'ofici de pescador, juntament amb el seu germà. Va ser cridat per Jesús mentre estava reparant les xarxes; les va deixar immediatament i seguí el Mestre. Segons la tradició, Andreu va anunciar l'Evangeli a Síria, Àsia Menor i a Grècia, i va morir a Patras, crucificat com el seu mestre. L'Ortodòxia el venera com el primer bisbe de l'Església de Constantinoble. "Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes". Andreu i Simó, anomenat Pere, escolten aquesta invitació, deixen les xarxes i el segueixen. Per què seguir-lo? És difícil explicar el futur de Déu als qui, com nosaltres, som analfabets de la seva Paraula i del seu amor. Aquell mestre explica el futur de Déu de l'única manera que aquells pescadors el poden entendre, potser de l'única manera que els pot entusiasmar: "Vosaltres sereu encara pescadors, però d'homes". Per a aquesta pesca cal deixar la barca de sempre i posar-se a caminar no sobre l'aigua sinó sobre la terra dels homes, potser fins i tot més inestable i incerta que les aigües d'aquell llac. No serà més el mar d'aigua, sinó el mar dels homes i dones. Serà la multitud de persones que com un mar els absorbirà i els trasbalsarà: Andreu, juntament amb els altres tres, acull la invitació de Jesús. No ets tu qui esculls, és un altre qui et mira, t'estima i et crida. En realitat és Jesús el primer "pescador d'homes", i crida aquells pobres pescadors. No ens pertoca a nosaltres jutjar si en som o no en som, de dignes, o si algú altre ho és; aquests judicis estan lligats a una lògica mundana. Des de la perspectiva evangèlica, a nosaltres ens pertoca només escoltar la invitació, acollir-la i respondre, com van fer tots quatre. Seguir Jesús no és una elecció d'herois o d'esperits selectes. Els primers quatre que van ser cridats eren simples pescadors: van escoltar Jesús, hi van confiar i el van seguir. En això rau el secret de la fe i de la mateixa Església.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.