Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Daniel 3,14-20.46-50.91-92

Nabucodonosor els va dir:
-¿És veritat, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que vosaltres no doneu culte als meus déus ni adoreu l'estàtua d'or que jo he erigit? ¿Esteu disposats ara, quan sentireu el so dels corns, de les flautes, de les cítares, de les lires, de les arpes, de les cornamuses i de tots els altres instruments, a prosternar-vos i a adorar l'estàtua que jo he fet? Perquè, si no l'adoreu, a l'instant sereu llançats a la fornal ardent; i quin déu serà capaç d'alliberar-vos de les meves mans?
Xadrac, Meixac i Abed-Negó van respondre al rei Nabucodonosor:
-D'això, no cal ni tan sols que en parlem. Si el Déu que nosaltres adorem pot salvar-nos de la fornal i de la teva mà, ell, oh rei, ens en salvarà. I encara que no ho faci, sàpigues, oh rei, que nosaltres no donarem culte als teus déus ni adorarem l'estàtua d'or que has erigit.
Llavors Nabucodonosor es va omplir d'indignació contra Xadrac, Meixac i Abed-Negó, i l'expressió de la seva cara es trasmudà. Immediatament va ordenar que encenguessin la fornal set vegades més forta que de costum i que els homes més forçuts del seu exèrcit lliguessin Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els tiressin dintre la fornal ardent. Els servidors del rei que havien tirat els tres joves a la fornal, no paraven d'atiar-la amb betum, pega, estopa i feixines. Però la flamarada, que s'enfilava quaranta-nou colzades fornal amunt, s'escampava enfora i va cremar els caldeus que hi havia a prop. En canvi, l'àngel del Senyor que havia baixat a la fornal juntament amb Azaries i els seus companys, expulsava la flama cap enfora i feia que bufés al mig de la fornal un aire fresc com de rosada. Així el foc no els tocava gens ni mica, no els feia sofrir ni els molestava. Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d'una revolada i digué als seus consellers:
-¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?
Ells van respondre:
-És veritat, oh rei.
Però ell continuà:
-Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d'un fill dels déus.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El capítol tercer del llibre de Daniel parla d'una estàtua d'or que el rei Nabucodonosor va fer erigir perquè fos adorada per tots els súbdits del regne. Però alguns jueus, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, provinents de Judea després de la destrucció de Jerusalem, s'havien negat a retre culte a l'estàtua, considerant-la un ídol. Per això són llançats a un forn ardent.
Davant un món que sembla destinar a la fosa de l'abisme a tants homes i dones, privats de tota llibertat i sota el domini de la violència, dirigim la nostra pregària al Senyor segurs que Ell escolta els seus fills i ve a ajudar-nos. En qualsevol situació de dificultat podem recórrer al Senyor, lloar les seves meravelles, i assaborir la llibertat i la salvació. "Beneïu", repeteix l'himne a l'inici de cada verset. La pregària és sobretot benedicció que ens fa partícips de la vida divina, ens preserva de la maledicció i d'una vida allunyada del Senyor. "Beneïu" és la invitació a posar-se en l'horitzó del món a partir de Déu. La pregària de lloança a Déu allibera a tots del petit món de les obligacions personals, i posa en comunió amb tots els éssers vivents. Recorreguem d'aquesta manera en la pregària l'obra creadora de Déu, perquè puguem cantar amb totes les criatures la seva misericòrdia. La seva "gràcia" dura per sempre: aquest és el descobriment de l'home que prega i que, fins i tot en l'abisme de la desesperació i davant del mal que l'amenaça, no deixa de cantar la lloança a Déu.