LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 22 de maig


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 18,9-18

Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:
-No tinguis por; continua parlant, no callis. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
Pau s'hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal i l'acusaven dient:
-Aquest individu busca de convèncer la gent d'adorar Déu d'una manera contrària a la Llei.
Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:
-Jueus, si es tractés d'un crim o d'un delicte, us atendria com és de justícia; però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l'afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
I els va treure del tribunal. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d'això no li importava.
Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s'embarcà cap a Síria. L'acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La comunitat de Corint va créixer en nombre, i també en dificultats. A través de les dues cartes de Pau coneixem que hi va haver moments de gran tensió, fins al punt de posar en perill la unitat de la jove comunitat. Pau, probablement, va ser pres diverses vegades pel desànim i la por. Ho sabem pel relat d'una conversa que va tenir, de nit, amb el Senyor. En un moment donat el Senyor li diu: "No tinguis por; continua parlant, no callis. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós". Pau rep les paraules d'encoratgement i decideix romandre a Corint un any i mig, per predicar l'Evangeli. És molt clara la indicació que Pau rep de tenir una ment oberta i un cor gran dirigits a tota la ciutat. L'horitzó estratègic és clar: la predicació de l'Evangeli ha de ser a tota la ciutat, de manera que es converteix en un gran poble. El Senyor vol que el seu poble creixi a les ciutats. En aquests espais tan importants per a la vida de les persones, el Senyor vol suscitar testimonis d'amor, de justícia i de pau. Va ser un repte per a Pau, i és també és un repte per als cristians d'avui: comunicar l'Evangeli a les ciutats on el Senyor hi té "un poble molt nombrós" i tantes vegades desconegut. Hem de recordar sempre el somni de Déu, el de suscitar a les ciutats un poble que sigui testimoni de la primacia del seu amor

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.