Pregària pels malalts

Comparteix-Ho

Festa de la benaurada Verge Maria, Mare de l'Església.
Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 19,25-34

S'estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
-Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)
Després d'això, Jesús, sabent que ja tot s'havia acomplert, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, va dir:
-Tinc set.
Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d'una tija d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
-Tot s'ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l'esperit.
Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Després d'haver celebrat la gran festa de Pentecosta, que va marcar l'inici de la història de l'Església en el món, la litúrgia ens convida a contemplar Maria sota l'advocació de Mare de l'Església. Aquesta maternitat comença sota la creu, quan Jesús li diu a la seva mare: "Dona, aquí tens el teu fill", -i al deixeble: "Aquí tens la teva mare". Aquestes paraules de Jesús parlen a la nostra vida, a cadascun de nosaltres, que tan fàcilment intenta posar-se fora de perill per evitar problemes i, encara més, el sofriment i el repte del mal.
Allà on es forma una comunitat de deixebles sota la creu, signe de tot patiment humà, hi ha l'Església. Hem d'estar al costat dels molts crucificats d'aquest món, per rebre el consol de trobar una mare i un fill, germans i germanes, que no ens abandonen i no ens deixen sols. "I d'aleshores ençà -diu l'Evangeli- el deixeble la va acollir a casa seva". Acollir la mare de Jesús a casa, en el propi cor, significa estar amb ella sota les nombroses creus del món com un signe d'esperança, d'una nova vida que reneix, d'una nova família que es forma i genera acollida i solidaritat.