LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels malalts
Paraula de déu cada dia

Pregària pels malalts

Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels malalts
Dilluns 6 de juliol

Pregària pels malalts a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees 2,16.17-18.21-22

"Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.
Des d'allí li tornaré les vinyes,
i la vall d'Acor serà porta d'esperança.
Allà em correspondrà com quan era jove,
quan pujà del país d'Egipte.
"Aquell dia, em dirà "Marit meu",
no em dirà més "Baal meu".
Ho dic jo, el Senyor.
Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
Et prendré com a esposa pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquesta setmana ens acompanya el profeta Osees, un profeta que canta amb especial vigor la misericòrdia de Déu. Del profeta Osees coneixem la seva història familiar que s'explica en els tres primers capítols, dels quals és tret aquest fragment. Està casat amb Gómer, una dona que continua practicant la prostitució. No obstant això, Déu l'obliga a mantenir-la com a esposa. Ella representa Israel, que continua traint l'aliança amb el Senyor. El Senyor demana a Osees que la tingui com a esposa per mostrar el seu amor per Israel malgrat la traïció. En el passatge es fa evident la força de l'amor de Déu que, malgrat la traïció del seu poble, el continua festejant fins a retornar-lo a l'aliança. Déu ho havia donat tot a Israel: la terra i els seus béns (pa, aigua, llana, lli, oli, vi), però Israel continuava seguint els ídols, que havia convertit en amants als quals entregar el seu cor. La paraula del profeta acusa realment el poble de ser lluny de Déu i del seu amor. Però el Senyor no es rendeix davant la manca de memòria del seu poble, ni tampoc de la seva traïció. Ho fa tot per recuperar el cor del seu poble: l'acusa, li parla, mira d'evitar que segueixi el camí que porta als ídols, pren el que li ha donat. Però tot sembla ser inútil davant l'orgull que ha tornat Israel arrogant i autosuficient. Finalment el porta al desert. I en el desert, en el lloc de la privació i la mort, Déu parla al cor del seu poble i li fa redescobrir la força i la dolçor de l'amor amb què l'estimava.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.