LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Record d'Atenàgores ((1972), patriarca de Constantinoble, pare del diàleg ecumènic. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 7 de juliol

Record d'Atenàgores ((1972), patriarca de Constantinoble, pare del diàleg ecumènic.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees 8,4-7.11-13

S'han escollit reis que jo no els havia donat,
i governants que jo no aprovava.
S'han fet ídols amb la seva plata i el seu or,
per acabar exterminats.
El teu vedell ha estat rebutjat, Samaria!
Provoqueu que m'indigni contra vosaltres.
Fins quan sereu incapaços de mantenir-vos innocents?
Aquest vedell prové d'Israel,
i no és pas Déu:
l'ha fet un artesà.
Però el vedell de Samaria
acabarà esmicolat.
Sembren ventades
i colliran tempestats.
Blat sense espiga
no dóna farina,
i si de cas en donés,
uns estrangers l'engolirien.
"Com més altars Efraïm ha dedicat,
més culpable s'ha fet.
Ha construït altars per pecar més.
Jo he escrit per a ells molts manaments de la Llei,
però ells els han mirat com si fossin una cosa estranya.
M'ofereixen els sacrificis que em pertoquen
i en mengen la carn,
però a mi, el Senyor, no em complauen.
Em recordo de les seves culpes,
els demanaré comptes dels seus pecats:
hauran de tornar a Egipte.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

En aquest passatge el profeta Osees denuncia el cisma del qual era culpable el regne del Nord, a causa de la decisió de trencar amb la casa reial de David i d'introduir la idolatria. L'absurd de la idolatria és entesa clarament pel profeta que ridiculitza els ídols com artefactes construïts per l'home: "... no és pas Déu, l'ha fet un artesà". La mentida de la idolatria no deixa de tenir conseqüències nefastes: "Sembren ventades i colliran tempestats", una afirmació encara avui recordada per assenyalar les conseqüències negatives de les males decisions. La idolatria porta a multiplicar els ídols i els cultes. Però res no canvia en els cors dels creients. La multiplicitat de cultes condueix a erigir un sol altar i un sol culte, l'altar del jo i el culte, sempre creixent encara avui, que alguns anomenen "egolatria". I en aquest altar es sacrifica tot, fins els afectes més preuats i el bé de tots que el Senyor no cessa de demanar una vegada i una altra. "Israel s'ha oblidat del seu creador i s'ha construït temples... però jo calaré foc a les seves ciutats i consumiré les seves defenses", diu el Senyor. El benestar no dura per sempre; arriba un moment que s'acaba. Jesús a la paràbola del ric insensat, que volia ampliar els seus graners per recollir totes les seves riqueses, adverteix: "Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no depèn pas dels seus béns" (Lc 12,15). I convida a "fer-se ric davant de Déu" (Lc 12,21). El Senyor no ens oblida i ens ajuda a comprendre que l'única riquesa veritable és la seva Paraula, que ens permet enriquir-nos davant seu.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.