Pregària de la santa creu

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Osees 14,2-10

Israel, torna al Senyor, el teu Déu!
La teva culpa t'ha fet ensopegar.
Torna al Senyor
i porta-li com a ofrena aquestes paraules:
"Perdona totes les nostres culpes
i accepta'ns el bo i millor;
en comptes de vedells, t'oferim
la pregària dels nostres llavis.
Assíria no ens pot salvar,
ni ens salvarà cap esquadró de cavallers,
ni direm a l'obra de les nostres mans
que és el nostre Déu.
Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes."
Diu el Senyor:
"Jo els guariré de la seva infidelitat
i els estimaré amb tot el cor.
Ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri
i la seva soca arrelarà com la dels àlbers.
Els seus rebrots creixeran,
i tindrà la ufana de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran els qui visquin a la seva ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una parra
i es parlarà d'ells com del vi del Líban.
Efraïm, què tinc a veure amb els ídols?
Sóc jo qui respon i vetlla per tu.
Sóc com una savina frondosa:
els teus fruits vénen de mi."
¿Qui és prou savi per a entendre això,
prou intel·ligent per a comprendre-ho?
Els camins del Senyor són planers,
i els homes justos els segueixen,
però hi ensopeguen els qui no són fidels.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El llibre d'Osees conclou amb aquesta invitació apassionada a tornar al Senyor: "Israel, torna al Senyor, el teu Déu!" El profeta, per evitar un retorn superficial que no involucra el cor, fa una crida a Israel a preparar les paraules que ha de dir al Senyor: no ens podem presentar davant de Déu amb la improvisació i la pressa. La consciència del propi pecat, la riquesa del perdó i la consciència de la pròpia necessitat són les condicions imprescindibles per deixar que Déu entri en el cor i el guareixi. Per això el profeta diu: "...porta-li com a ofrena aquestes paraules: Perdona totes les nostres culpes...". El trobament amb Déu requereix interioritat, consciència de les pròpies limitacions. Només Ell pot salvar-nos. Podem pensar, per exemple, en la lluita interna viscuda pel fill pròdig, descrita en l'Evangeli de Lluc. La tristesa de la seva situació i la consciència del pecat comés són indispensables per arribar a la decisió de tornar al pare. El fill prepara les paraules del retorn, unes paraules que després el pare no li deixarà ni tan sols pronunciar. El text mostra clarament que la conversió comporta renunciar a l'adoració dels ídols, així com als instruments de fer la guerra (els cavalls) per decantar-se pels sacrificis espirituals oferts a Déu, que és misericòrdia: "Assíria no ens pot salvar, ni ens salvarà cap esquadró de cavallers, ni direm a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu. Tu, Senyor, et compadeixes dels orfes". El perdó i l'amor que Déu ofereix realitzen el miracle: Israel és guarit de la seva infidelitat i retroba una nova primavera: florirà com un lliri, arrelarà com un cedre del Líban, tindrà la bellesa de l'olivera i tornarà a asseure's a l'ombra de Déu. La vida de qui converteix el seu cor i torna al Senyor és comparada a un jardí frondós i a una font que pot proporcionar refugi i saciar la set dels qui se li acosten.