LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Memòria del beat Giuseppe Puglisi, sacerdot de l'Església de Palerm, assassinat per la màfia el 1993. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 21 de octubre

Memòria del beat Giuseppe Puglisi, sacerdot de l'Església de Palerm, assassinat per la màfia el 1993.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Efesis 3,2-12

Segurament heu sentit parlar del do que Déu m'ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: per una revelació, ell m'ha fet conèixer el seu misteri, que ara he esbossat breument. Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, que Déu no havia fet conèixer a les generacions passades tal com ara l'ha revelat per l'Esperit als seus sants apòstols i profetes: en Jesucrist, per l'evangeli, els pagans també tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. I jo sóc servidor d'aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seva acció poderosa.
A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu misteri des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses. Així, ara, valent-se de l'Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. D'aquesta manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies a ell, tenim plena llibertat d'acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna la nostra fe en Crist.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El gran designi de Déu sobre la humanitat, la unitat de tots els pobles i el seu accés al Pare, és l'horitzó en el qual Pau col·loca la seva missió: "Jo, Pau, sóc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans". L'apòstol subratlla la relació amb Jesucrist que l'ha elegit i enviat als gentils, és a dir, a tots aquells que no pertanyen al poble d'Israel. Pau se sent "presoner" d'aquesta missió, en el sentit que la viu en plena dependència del Senyor. És, certament, un apòstol com els altres (vegeu Ef 2,20), però mereix més que els altres el sobrenom d'"apòstol de les nacions". Pau és conscient de la grandesa de la seva missió, la de ser "servidor" de l'Evangeli. Aquest convenciment no és però per a ell cap motiu d'orgull. Sap prou bé per a quina vida ha estat arrossegat i per a quina missió ha estat elegit. Pau insisteix sobre la seva petitesa per ressaltar la grandesa de la vocació que ha rebut, la de comunicar "el misteri de Crist". Aquest misteri, que per gràcia se li ha manifestat, és inaccessible a l'experiència humana. Només Déu el desvela. Per a Pau ha estat una experiència espiritual immensa, una llum que ha penetrat en el més profund del seu cor i l'ha fet capaç d'il·luminar els homes (vegeu 2Co 4,6). En aquesta experiència de Pau podem identificar la dimensió carismàtica de l'Església que continua present avui en dia, amb modalitats diverses i diferents. Tots som cridats a unir-nos a Jesucrist i esdevenir un sol "home nou", és a dir una sola família formada per tots els pobles. L'Església és l'instrument amb el qual Crist vol portar la reconciliació entre els pobles del món. La seva unitat interna és ferment d'unitat entre els pobles. Jesús mateix havia pregat: "Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat" (Jn 17,21). La comunitat dels creients es converteix en mitjancera de la nova relació que Déu ha establert amb tota la humanitat a través de Jesucrist. Es tracta d'una tasca d'enormes proporcions i difícil. Per això, Pau convida a no desanimar-se. Les tribulacions que aquesta tasca comporta són senyal d'un nou naixement, la generació d'una nova humanitat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.