Pregària amb els sants

Comparteix-Ho


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Apocalipsi 15,1-4

Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l'Anyell:
-Senyor, Déu de l'univers,
les teves obres són grans i admirables.
Rei de les nacions,
els teus camins són justos i veritables.
Senyor, qui no et venerarà?
Qui no glorificarà el teu nom?
Perquè tu ets l'únic sant,
i ara que has revelat les teves justes decisions,
totes les nacions vindran a adorar-te.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

S'obre ara l'últim septenari abans de la conclusió: som a la fi dels temps i el judici és a punt de començar. Set àngels amb una copa cadascú a la mà substitueixen als set àngels que tocaven les trompetes. L'apòstol mostra un mar de cristall, a la seva vora estan drets els testimonis de Crist, aquells que han resistit a la Bèstia. I aquests, tal com van fer els hebreus quan van sortir del Mar Roig, canten un himne de lloança al Senyor per les seves meravelles: no canten el propi testimoniatge, no teixeixen les pròpies lloances, no reivindiquen privilegis per les pròpies obres, com en general nosaltres estem temptats de fer. Ells lloen "les grans i admirables obres de Déu". I, certament, és el Senyor qui els ha fet forts, els ha salvat i protegit. Estan convençuts de la primacia de Déu sobre la seva vida i sobre la totalitat de la història humana. L'Apocalipsi ens els proposa perquè ens ensenyin com hem de portar-nos davant de Déu i com hem d'adreçar-li la nostra lloança. El seu cant és intercalat de fragments bíblics, suggerint-nos la preciositat de la Bíblia per la pregària personal. Pensem en la preciositat de la pregària dels salms. Algú els ha definit com les paraules que Déu ens posa a la boca per tocar-li el cor. Quan acaba el cant, Joan veu com s'obre en el cel el tabernacle de l'aliança. En la tradició d'Israel, el tabernacle era el lloc de la manifestació de Déu al seu poble, no era el lloc de la còlera o el càstig sinó de la misericòrdia i l'amor. Avui la nostra assemblea de pregària ha de ser un tabernacle de l'aliança i la misericòrdia.