Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 6,44-51
Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
La fe no és fruit de l'esforç dels homes per practicar una vida virtuosa. La fe té el seu origen en Déu: "Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu". I això pot passar de diferents maneres, però totes requereixen d'un trobament real amb Jesús. La citació lliure que Jesús fa del profeta Isaïes (54,13): "Tots seran instruïts per Déu", ens recorda la primacia de l'escolta en l'àmbit de la fe cristiana. Jesús suggereix un camí privilegiat, el d'una una escolta atenta i ben disposada de la seva Paraula. De la Paraula de Déu brolla una força que atrau: les pàgines bíbliques ens eixamplen la ment i ens escalfen el cor, ens vinculen al gran designi de Déu per al món, i ens permeten participar de la seva acció salvadora. Per això, Jesús afirma: "Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi". És veritablement difícil pensar que Déu mateix pugui presentar-se a través de la debilitat de la predicació cristiana. En realitat tots coneixem prou bé la caducitat i la fragilitat de les coses humanes. És molt millor fiar-se d'un Déu que ha escollit les paraules dèbils d'un poble, el poble cristià, que mostren una història d'amor que continua al llarg dels segles. No calen grans esforços per comprendre l'amor de Déu per nosaltres. Per fer-nos-el entenedor ha enviat el seu propi Fill, que ens ha revelat el seu rostre de misericòrdia.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
