LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia

Pregària de la santa creu

Memòria de sant Adalbert, bisbe de Praga. Va patir el martiri a la Prússia oriental on s'havia traslladat per anunciar l'Evangeli († 997). Va residir durant molt de temps a Roma on es venera la seva memòria a la basílica de Sant Bartomeu a l'Illa Tiberina. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 23 de abril

Memòria de sant Adalbert, bisbe de Praga. Va patir el martiri a la Prússia oriental on s'havia traslladat per anunciar l'Evangeli († 997). Va residir durant molt de temps a Roma on es venera la seva memòria a la basílica de Sant Bartomeu a l'Illa Tiberina.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,52-59

Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
-Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?
Jesús els respongué:
-En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.
Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquesta pàgina evangèlica ens introdueix a la segona part de la predicació de Jesús, que té lloc a la sinagoga de Cafarnaüm, sobre el pa de vida. Els qui l'escolten, quan el tema comença a fer-se més clar i es fa evident la seva relació amb el misteri de Jesús, l'interrompen i es posen a murmurar contra ell: "Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?" Es senten saciats per la vida que porten, encara que en realitat no sigui així. Qui està saciat no demana, qui està ple d'ell mateix no estén la mà. Realment, encara que estiguem satisfets i envoltats de béns, d'aliment i de paraules, tenim fam, fam de felicitat, d'amor, d'atenció, d'ajuda. Mirem com els pobres demanen amb insistència i imitem-los. Ells, en una societat sadollada i consumista, però habitualment trista i curta de vista, poden ser els mestres d'una vida nova. Ells manifesten d'una manera molt clara el que nosaltres som i que portem ben amagat: mendicants d'amor i d'atenció. Els pobres tenen fam, no només de pa sinó també d'amor. Igualment nosaltres. Jesús continua dient-nos encara: "Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres". Per a tenir vida no és suficient voler, no és suficient entendre, és necessari menjar, nodrir-se de l'Evangeli i de l'amor dels germans. Hem de fer-nos mendicants d'un pa que el món no sap produir i que tampoc no sap donar. A nosaltres ens és donada gratuïtament la taula de l'Eucaristia, tots podem prendre'n part. Aquesta taula anticipa el cel a la terra. Al voltant de l'altar trobem allò que sacia la fam i la set des d'ara fins l'eternitat. D'aquest aliment aprenem què és la vida eterna, la vida que val la pena de ser viscuda: "els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi". Per això, els antics Pares deien que els cristians "viuen d'acord amb el diumenge", de fet, amb la lògica de l'Eucaristia, de Jesús que ha vingut a servir i a fer créixer l'amor entre els homes.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.