LA PREGÀRIA CADA DIA

XXI del temps ordinari

Primera Lectura

Isaïes 66,18-21

"Quant a mi, el Senyor, tinc ben presents les obres dels homes i els seus pensaments. Ha arribat el temps de reunir totes les nacions i totes les llengües. Tots vindran i contemplaran la meva glòria. Alçaré enmig d'ells un estendard, i als qui sobrevisquin els enviaré als pobles de Tarsis, Pul, Lud -terra famosa pels seus arquers-, Tubal, Javan i a les illes més llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist la meva glòria. Ells l'anunciaran a tots aquests pobles. Llavors, de totes les nacions em presentaran, com una ofrena, tots els vostres germans que hi vivien. Els portaran dalt de cavalls, en carruatges o en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la meva muntanya santa de Jerusalem. Ho dic jo, el Senyor. Serà la seva ofrena, i jo l'acceptaré com accepto l'ofrena que els israelites porten al meu temple en vasos purificats. I fins i tot d'entre ells jo escolliré sacerdots i levites. Ho dic jo, el Senyor.

Salm responsorial

Salm 116 (117)

Antífona

Tots els pobles, lloeu el Senyor.

- Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions.

- El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor dura per sempre.

Segona Lectura

Hebreus 12,5-7.11-13

i per això heu oblidat les paraules d'encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida justa. Per això, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants, i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi prendrà mal i, més aviat, es posarà bo.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 13,22-30

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà:
-Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
-Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
"Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: "Senyor, obre'ns." Ell us respondrà: "No sé d'on sou." Llavors us posareu a dir: "Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places." Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!" Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En l'Evangeli de Lluc, que se'ns anuncia aquest diumenge, algú pregunta a Jesús: "Senyor, ¿són pocs els qui se salven?" (13,23). De fet, l'opinió corrent es basava en la convicció que era suficient pertànyer al poble elegit per participar en el regne futur. Aquesta pregunta però, sembla suggerir que no és suficient pertànyer al poble elegit per obtenir la salvació. Jesús coincideix, però va més enllà. No contesta directament al seu interlocutor i es dirigeix ??a tothom dient: "Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran" (v. 24). Jesús subratlla que la porta és estreta, i encara està oberta, però el temps arriba a la seva fi i és a punt de tancar-se. Per això cal entrar, perquè el cap de casa "s'alçarà a tancar la porta". I si un es queda fora, potser perquè s'ha entretingut massa amb les seves coses, no li servirà de res cridar insistentment ni servir-se de la seva pertinença, els seus costums o els seus mèrits. El cap de casa no obrirà.
Aquesta és la qüestió fonamental que Jesús planteja a través de la imatge de la porta: és urgent adherir-se a l'Evangeli. Ho sabem per experiència: la porta de l'egoisme és ampla, sempre està oberta de bat a bat i molta gent passa a través d'ella. Té raó la carta als Hebreus en recordar-nos la correcció. Sí, la correcció del nostre cor, dels nostres comportaments. I la porta és l'Evangeli. És cert que és estreta, però no en si mateixa. És estreta respecte a les nombroses i llargues branques que ha produït el nostre egoisme. Per entrar per aquesta porta cal tallar les branques de l'orgull, de l'odi, de l'avarícia, de la maledicència, de la indiferència, de l'enveja, i moltes més encara. Aquestes branques han crescut fins al punt que gairebé ens impedeixen entrar per la porta. Qui acull l'Evangeli amb el cor és com si fos podat. I és cert, tal com escriu la carta als Hebreus, que "la correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida justa" (v. 11).