LA PREGÀRIA CADA DIA

XXX del temps ordinari
Record de la històrica trobada d'Assís (1986) en què Joan Pau II va convidar representants de totes les confessions cristianes i de les grans religions mundials a pregar per la pau. Memòria de Dominique Green, jove afroamericà ajusticiat el 2004. Pregària pels condemnats a mort i per l'abolició de la pena capital.

Primera Lectura

Siràcida 35,15-17.20-22

no comptis d'oferir un bé adquirit injustament,
perquè el Senyor és un jutge
per al qual el prestigi de les persones no compta.
Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregària del qui pateix la injustícia.
Ell no menysprea l'orfe que suplica
ni la viuda que es desfoga plorant.
El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,
i la seva pregària arriba fins al cel.
També la pregària dels humils travessa els núvols
i no troba consol fins que arriba a terme,
no es retira fins que l'Altíssim l'atén
i fa justícia a favor dels innocents.
El Senyor no trigarà;
no tindrà més paciència amb els opressors del seu poble,
fins que haurà masegat l'esquena dels qui no tenen cor

Salm responsorial

Salm 33 (34)

Antífona

Beneïm el Senyor en tot moment.

- Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

- La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.

- Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.

- He cercat el Senyor i ell m’ha respost,
m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.

- Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.

- El Senyor escolta el pobre que l’invoca,
i el salva de tots els perills.

- Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.

- Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia.

- Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.

- Els rics s’empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

- Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.

- Qui és l’home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

- Guarda’t la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

- Decanta’t del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

- Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.

- El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.

- Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.

- El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit.

- El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l’allibera;

- vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.

- La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.

- El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.

Segona Lectura

2a Timoteu 4,6-8.16-18

Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. I des d'ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.
En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m'ha alliberat de la gola del lleó! El Senyor m'alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 18,9-14

Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
-Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
"El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo."
"Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."
"Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
(Mt 19,13-15; Mc 10,13-16)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Al Temple Jesús ens mostra dues persones, un fariseu que puja al temple, que prega segur de si mateix. Moltes vegades nosaltres som com ell, ens agrada com som, estem contents de la vida que fem, però la pregària ens ajuda a comprendre que no es pot viure sempre satisfets de nosaltres mateixos. El fariseu en el fons se sent just i no té por de presumir dels seus drets i mèrits davant de Déu. És l'actitud arrogant que prové de l'orgull i que ens porta a pensar moltes vegades que el mal està en un altre lloc i no és una realitat que ens concerneixi personalment. Quan es pensa que el mal està fora de nosaltres, que segurament prové dels altres, es cau en la lògica del menyspreu. I sempre és més fàcil mirar els defectes i els errors dels altres que reflexionar sobre els propis. "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes", deis el fariseu. Es pensava ser diferent als altres, es creia millor: dejunava dues vegades a la setmana i pagava el delme de totes les seves propietats, és a dir, complia els preceptes religiosos. No obstant això, el dejuni i l'almoina no li servien ni per purificar el cor ni per acostar-se als pobres, en realitat eren accions només fetes per diferenciar-se dels altres ("lladres, injustos, adúlters"). La religió del fariseu el separa dels altres i, per tant, l'allunya de Déu. En el temple es pensa estar davant de Déu, però en realitat està només davant de si mateix com davant d'un ídol al que adora i encensa, enaltint-se a si mateix. El qui s'enalteix i es distingeix dels altres de fet resta sol, jutjant i condemnant els altres es condemna a si mateix a la solitud.
"El publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel", diu l'Evangeli. El publicà és un home com tots els altres, es troba al final del Temple i gairebé no es distingeix de la multitud que està fora, al carrer, immersa en la confusió del món. És un pecador, els publicans eren els recaudadors dels impostos, sovint robaven els diners dels pobres i feien negocis bruts. No és un home just, no és un home bo, no és un pobre: ??és un pecador i està lluny de Déu. Però en la presència de Déu aquell home és capaç de dir qui és, i ho fa a través de la pregària. En la pregària del publicà: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador", també nosaltres descobrim que som pobres i pecadors. Que aquesta sigui la nostra pregària quotidiana, la que ens ajuda a lluitar i superar el mal que neix al cor de tots. Que aquesta sigui la nostra pregària demanant pietat, l'amor que tan sovint manca als nostres cors. Preguem i donem gràcies al Senyor perquè, en la humilitat que requereix el demanar, descobrim la veritat de la nostra vida i sortim del temple justificats no pel nostre orgull sinó per l'amor de Déu.