Comparteix-Ho

I diumenge d'Advent
Memòria del beat Carles de Jesús (Charles de Foucauld), "germà universal", assassinat el 1916 al desert algerià on vivia dedicat a la pregària, en fraternitat amb el poble tuareg.


Primera Lectura

Isaïes 2,1-5

Missatge sobre Judà i Jerusalem revelat a Isaïes, fill d'Amós.
En els darrers temps s'alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
sobre els cims de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons.
Totes les nacions hi afluiran,
s'hi encaminaran els pobles dient:
"Veniu, pugem la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob.
Ell ens ensenyarà els seus camins,
i nosaltres seguirem les seves rutes."
Perquè de Sió en surt l'ensenyament,
de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Ell serà jutge entre les nacions,
arbitrarà sobre els pobles.
Forjaran relles de les seves espases
i falçs de les seves llances.
Cap nació no empunyarà l'espasa una altra
ni s'entrenaran mai més fer la guerra.
Casa de Jacob, veniu,
caminem a la llum del Senyor.

Salm responsorial

Salm 121 (122)

Antífona

Augureu la pau a Jerusalem.

- Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor!»

- Ja han arribat els nostres peus
als teus portals, Jerusalem.

- Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!

- És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,

- a complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.

- Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.

- Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t’estimen.

- Que hi hagi pau en els teus murs,
i quietud als teus merlets.»

- Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi hagi pau dintre teu.»

- Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat.

Segona Lectura

Romans 13,11-14a

Més encara, vosaltres sabeu prou en quin temps vivim: ja és hora que us desvetlleu! Ara tenim la salvació més a prop que quan vam abraçar la fe. La nit és avançada i el dia ja s'acosta. Despullem-nos, doncs, de les obres de la fosca i revestim-nos de l'armadura de la llum. Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor, i no us ocupeu de satisfer els desigs terrenals.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 24,37-44

"Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
(Lc 12,42-46)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Amb aquest primer diumenge d'Advent comença el nou any litúrgic, que l'Església ens convida a viure com un pelegrinatge espiritual cap a la "muntanya santa" de la que parla el profeta Isaïes. No és un camí sense meta, a mercè dels esdeveniments. La meta ens és indicada amb tota claredat: la Jerusalem celestial. I la Paraula de Déu guiarà els nostres passos dia rere dia, diumenge rere diumenge. L'Advent marca aquests dies amb una gràcia especial, la gràcia de tenir una consciència més forta de Jesús com "aquell que ve" per habitar enmig nostre.
És ell, en efecte, qui ve a trobar-nos, més que no pas nosaltres a ell. I pot molt bé ser que ni ens n'adonem, presos com som de nosaltres mateixos i de les nostres preocupacions. D'aquí l'advertiment de l'Evangeli d'estar alerta: "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor". De la mateixa manera, l'apòstol Pau insisteix dient: "Ja és hora que us desvetlleu!" I explica què vol dir amb aquestes paraules: "Com escau a ple dia, comportem-nos dignament, sense orgies ni borratxeres, sense luxúries ni disbauxes, sense baralles ni enveges" (13,13). És la invitació a una vigilància activa per poder viure amb aprofitament el temps nou que s'obre davant nostre. Aquest és el temps d'Advent, un temps oportú per reprendre l'escolta de la Paraula de Déu i reorientar la nostra mirada vers Jesús que ve. Aquesta és la segona reflexió que ens suggereix la Paraula de Déu. Jesús, per fer-nos comprendre la urgència de prendre immediatament la decisió de dirigir la nostra mirada vers la meta, utilitza un llenguatge típic dels darrers temps. I, de fet, per a cadascun de nosaltres, aquests dies no tornaran una altra vegada. Si no acollim avui l'exhortació de Jesús, la perdem. Jesús no tem comparar-se a un lladre que arriba d'improvís: "Si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa". Aquest text sorprenent és, en realitat, una crida urgent a vetllar, a no estar distrets, resignats, endropits. Vetllar vol dir pregar, atendre els pobres, adonar-se dels signes de la presència de Déu en el món. Tot això purifica els ulls del cor i de la ment: tindrem els ulls nets per acollir els signes del seu pas. L'Advent és certament un temps oportú per "desvetllar-nos", per alçar-nos del llit confortable dels nostres costums egoistes i "revestir-nos de Jesucrist, el Senyor", dels seus mateixos sentiments, i anar-lo a trobar mentre ve per estar amb nosaltres i guiar-nos vers al futur d'amor i pau, ben convençuts que aquest somni és per a tothom, com escriu el profeta: "S'hi encaminaran tots els pobles dient: "Veniu, pugem a la muntanya del Senyor" (Is 2,3).