LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

VI del temps ordinari
VI diumenge del temps ordinari
Memòria d'Onèsim, esclau de Filèmon, però germà en la fe de l'apòstol Pau.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 16 de febrer

VI del temps ordinari
VI diumenge del temps ordinari
Memòria d'Onèsim, esclau de Filèmon, però germà en la fe de l'apòstol Pau.


Primera Lectura

Siràcida 15,15-20

Si vols, pots obeir els seus manaments
i mantenir-te fidel en el que li plau.
Ell t'ha posat al davant foc i aigua:
estén la mà cap on vulguis.
Davant els homes ha posat la vida i la mort,
i darà a cadascú allò que cadascú escollirà.
Perquè la saviesa del Senyor és immensa;
ell és molt poderós i ho veu tot.
Té els ulls posats en els qui el veneren
i no ignora res del que fan els homes.
No ha manat a ningú que fos un impiu,
no ha donat a ningú permís de pecar.

Salm responsorial

Salmo non trovato : /home/segidio/www/2018.santegidio.org/cat/preghiera/salmi/118.htm

Segona Lectura

1a Corintis 2,6-10

De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 5,17-37

"No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
"En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
"Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
"Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
"Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
"Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
"Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. En veritat t'ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
"Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
"Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
(Lc 16,18)
"També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
"Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
"També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
"Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
(Lc 6,29-30)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El fragment de l'Evangeli de Mateu, que ens és anunciat aquest diumenge, continua la lectura del sermó de la muntanya amb la sessió anomenada "discurs de l'antítesi", on es planteja el problema decisiu de la relació entre Jesús i la Llei, entre l'Evangeli i les normes ètiques. Jesús parla d'una justícia diversa relacionada directament a la manera de fer de Déu, que no es comporta com un comptable fred que sospesa l'haver i el deure, les culpes i els mèrits. Déu actua amb un cor gran i misericordiós, que va més enllà dels límits de la llei. El problema no rau en la relació entre precepte i observança, sinó més aviat entre amor i indiferència, o si es vol, entre calidesa i fredor. No hi ha en joc, en efecte, la simple observança de la llei, sinó la construcció d'una vida comunitària en la qual la llei fonamental és l'amor recíproc.
D'aquí la primera antítesi: "Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal...". Queda clar que no es tracta d'una nova casuística (amb els altres dos camps a explorar: qui diu estúpid al germà i qui el maleeix), o d'una nova pràctica jurídica, encara que sigui més exigent que la precedent, més aviat es tracta d'una nova manera d'entendre i de practicar el manament de "no matar". Estan en joc les relacions entre nosaltres. Aquestes relacions basades en l'amor, són tan importants que decideixen el destí definitiu: l'amor recíproc és la plenitud de la Llei. Hem de passar del precepte negatiu a l'afirmació de la primacia de l'amor. I no és només una pràctica moral, és la substància de la vida i del culte a Déu. Tant és així, que Jesús arriba a dir: "si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena". La "misericòrdia" té més valor que el "sacrifici". El culte, entès com a signe de la relació amb Déu, no pot prescindir d'una relació humanament seriosa i amical entre els homes. És en aquest context que s'ha d'entendre la següent afirmació: "Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor".
Ve a continuació la qüestió del jurament: "També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments.... Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu...". La proposta evangèlica exclou qualsevol forma de jurament en les dues aplicacions, la religiosa i la social. El jurament es considera com un abús de l'autoritat de Déu, cridat a suplir la deficiència de veracitat de les paraules i dels fets dels homes. Jesús diu: "Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne". Jesús creu de veritat en la paraula dels homes. En aquesta confiança resideix la novetat i la força de l'Evangeli de Jesús. Qui ha gosat mai pronunciar paraules com aquestes? L'apòstol Pau afirma que es tracta d'una "saviesa que no és d'aquest món" i afegeix: "tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen" (ICo 2,9). És el lliurament als creients d'una nova llei, no feta de normes i disposicions jurídiques, sinó d'un cor nou, d'un esperit nou.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.