LA PREGÀRIA CADA DIA

XVIII del temps ordinari
XVIII del temps ordinari
Memòria del Porrajmos, l'extermini dels gitanos pels nazis durant la segona guerra mundial.
Memòria del beat Ceferino Jiménez Malla, màrtir gitano, mort a Espanya l'any 1936. Record de Yaguine i Fodé, dos joves de 15 i 14 anys de Guinea Conakry, morts el 1999 de fred quan estaven amagats en el tren d'aterratge d'un avió ja que volien anar a estudiar a Europa.

Primera Lectura

Isaïes 55,1-3

"Oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua,
veniu els qui no teniu diners!
Compreu i mengeu,
veniu i compreu llet i vi
sense diners, sense pagar res.
Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta
i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan?
Si m'escolteu, menjareu cosa bona,
tastareu amb gust el bo i millor.
Estigueu atents, veniu a mi.
Escolteu-me i viureu!
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors irrevocables promesos a David.

Salm responsorial

Salm 144 (145)

Antífona

Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.

- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.

- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.

- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.

- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.

- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.

- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.

- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.

- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.

- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.

- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.

- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.

- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Segona Lectura

Romans 8,35.37-39

Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l'espasa? Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 14,13-21

Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li:
-Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
-No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
-Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
-Porteu-me'ls aquí.
Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui havien menjat eren uns cinc mil homes, sense comptar dones ni criatures.
(Mc 6,45-52; Jn 6,16-21)

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Arribat a la vora del llac, Jesús veu davant seu una multitud que l'estava esperant. Era gent inquieta, esgotada per la fatiga i, sobretot, buscava un pastor, algú que en tingués cura. El cor de Jesús, com passa tantes vegades, no resisteix la commoció: guareix els malalts que li presenten i aleshores, com té per costum, s'atura amb ells i es posa a parlar i a ensenyar. I ho fa fins al vespre. Tots l'escoltaven. Cal advertir que la necessitat més gran d'aquella gernació no era el pa; més aviat estaven mancats de paraules veritables sobre la seva vida, mancats d'algú que s'inclinés sobre ells i sobre els seus malalts. Per això, s'havien quedat tot el dia a la vora de Jesús per escoltar-lo. Tenia raó Jesús quan deia: "L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu". Els deixebles, davant la multitud, miren de fer raonar Jesús: "Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar". Era un comportament normal, fins i tot ben pensat. Però Jesús els contradiu: "No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos". Aquí hi trobem una invitació a la responsabilitat de cadascú en front el costum arrelat de dir: "que cadascú s'espavili!". El Senyor demana als seus deixebles un comportament totalment diferent. Aquella multitud no ha de ser acomiadada. Són ells -els deixebles- que l'han d'ajudar. El Senyor diu això sabent el poc que hi ha a les mans dels deixebles: només cinc pans i dos peixos, no rés de fet, per a cinc mil homes. Així i tot els deixebles han de respondre a la multitud i no fer marxar ningú. El miracle comença precisament en aquest punt: la nostra feblesa és posada amb confiança a les mans del Senyor. Llavors es multiplica. La pobresa es torna abundància.
En aquest fragment evangèlic queda ben clar que el miracle l'ha obrat el Senyor, però ell no el realitza sense l'ajuda dels deixebles. Necessita les nostres mans, encara que siguin febles, els nostres recursos, encara que siguin pocs. Si totes les mans s'uneixen a les del Senyor, esdevenen font de riquesa. Aquest és també el significat dels dotze cistells plens del pa i el peix que ha sobrat: a cada deixeble, a cadascú dels dotze, li és adjudicat un dels cistells perquè senti la greu i dolça responsabilitat de distribuir el pa que la misericòrdia de Déu ha multiplicat en les seves mans.