Litúrgia del diumenge

Comparteix-Ho

II de Adviento
Recuerdo de san Juan Damasceno, Padre de la Iglesia y monje, que vivió en Damasco en el siglo VIII. Distribuyó sus bienes a los pobres y entró en un monasterio, en la laura de San Saba, cerca de Jerusalén. Oración por los cristianos en Siria


Primera Lectura

Isaïes 11,1-10

Un rebrot naixerà de la soca de Jessè,
brotarà un plançó de les seves arrels.
L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneixement i de reverència pel Senyor;
esperit que li inspiri com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà pel que senti a dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres.
La seva paraula serà un flagell en el país,
una sentència que farà morir el malvat.
S'armarà de justícia,
se cenyirà de fidelitat.
El llop conviurà amb l'anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit;
menjaran junts el vedell i el lleó,
i un nen petit els guiarà.
La vaca i l'óssa pasturaran juntes,
jauran plegades les seves cries.
El lleó menjarà palla com el bou,
l'infant de llet jugarà vora el cau de l'escurçó,
el nen ficarà la mà a l'amagatall de la serp.
Ningú no serà dolent ni farà mal
en tota la muntanya santa,
perquè el país serà ple del coneixement del Senyor,
com l'aigua cobreix la conca del mar.
Aquell dia, el rebrot de Jessè
s'alçarà com a bandera entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós.

Salm responsorial

Salm 71 (72)

Antífona

El Senyor salva els pobres que reclamen.

- Déu meu, dóna al rei el teu dret,
dóna al fill del rei la teva rectitud.

- Que governi amb justícia el teu poble,
que porti el dret als desvalguts.

- Que les muntanyes duguin pau al poble,
que li duguin justícia els turons.

= Que els desvalguts es vegin emparats, †
i salvats els fills dels pobres.
Que desfaci els opressors!

- Que duri com el sol i la lluna,
segles i més segles.

- Que sigui com la pluja que amara l’herbei,
com els ruixats que assaonen la terra.

- Que en els seus dies floreixi la justícia,
i mesos i anys abundi la pau.

- Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.

- S’agenollaran davant d’ell els habitants del desert,
els seus enemics s’abaixaran fins a la pols.

- Els reis de Tarsis i de les illes
li portaran obsequis;

- els reis d’Aràbia i de Sebà
li oferiran presents.

- Es prosternaran davant d’ell tots els reis,
tots els pobles el serviran.

- Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.

- S’apiadarà dels pobres i dels febles,
salvarà els desvalguts de la mort.

- Rescatarà la seva vida d’enganys i violències:
la seva sang és preciosa als seus ulls.

= Que visqui i li donin l’or d’Aràbia; †
que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.

= Que els camps de blat abundin al país, †
i pels cims onegin les espigues com al Líban;
que les ciutats floreixin com l’herba del camp.

- Que es perpetuï el seu nom
i es mantingui mentre duri el sol.

= Que tots els pobles, per a beneir-se, †
es valguin del seu nom;
que li augurin la felicitat.

- Beneït sigui el Senyor Déu, el Déu d’Israel,
l’únic que fa meravelles.

- Sigui beneït per sempre el seu nom gloriós,
que la seva glòria ompli tota la terra. Amén, amén.

Segona Lectura

Romans 15,4-9

En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l'esperança. Que Déu, de qui provenen la constància i el consol, us concedeixi de viure unànimement i d'acord els uns amb els altres, a exemple de Jesucrist; així, amb un sol cor i a una sola veu, glorificareu el Déu i Pare de Jesucrist, Senyor nostre.
Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu. Vull dir que Crist, per raó de la fidelitat de Déu, s'ha posat al servei dels circumcisos, per tal de confirmar les promeses fetes als patriarques, mentre que els altres pobles arriben a glorificar Déu en virtut de l'amor que ell els té. Tal com diu l'Escriptura: Per això et lloaré entre les nacions i cantaré al teu nom.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 3,1-12

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:
-Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
-Cria d'escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; arreplegarà el blat i l'entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Mientras estamos recorriendo nuestros primeros pasos del tiempo de Adviento, el Evangelio nos hace encontrar a Juan Bautista. Entre el otoño del año 27 y la primavera del 28, este singular profeta llamado Juan aparece en la escena religiosa de Palestina en una localidad cercana al Jordán, donde la tradición indicaba que se produjo la entrada de Israel en la tierra prometida, al final del largo camino en el desierto que duró cuarenta años. No predica en Jerusalén como los otros profetas, sino en el desierto, lejos de los palacios del poder. La elección de este lugar sugiere que no se puede esperar el reino de Dios permaneciendo tranquilos en las costumbres de siempre, pensando que no hay nada nuevo que esperar. Es necesario salir de nosotros mismos y de los lugares habituales de nuestra vida -incluso aunque sea el templo de la ciudad santa- para ir allá donde el Señor viene y comienza a realizar su reino. Los contemporáneos del Bautista lo habían intuido, hasta el punto de que, como advierte el evangelista Mateo "Acudía entonces a él Jerusalén, toda Judea y toda la región del Jordán, y eran bautizados por él en el río Jordán, confesando sus pecados". Todos salían para buscar una respuesta a la angustia de un tiempo carente de visiones de paz. Había como una conciencia difusa de la necesidad de un tiempo nuevo, de un mundo nuevo.
Podemos pensar que las palabras del profeta Isaías eran familiares para el Bautista. El tiempo de paz que Isaías esperaba era precisamente el que ve al lobo descansar con el cordero y al leopardo con el cabrito, todos conducidos por un niño pequeño. Era el sueño profético de un mundo vaciado de violencia, de guerras, de conflictos y de odios, y lleno de la fuerza de amor y de justicia del Mesías, de un niño que sería el príncipe de la paz. Aquel tiempo estaba por llegar y el Bautista lo había intuido. Hoy, él está delante de todos nosotros para transmitirnos su misma tensión por el reino de paz. No se resignó a un mundo lleno de violencia y esperaba la venida del Mesías. Encontrar a Jesús era el fin de su vida. Mientras estaba en la cárcel de Herodes, quizá le vino la duda de haber corrido en vano. Y mandó a sus seguidores a preguntar a Jesús si era él o no el Mesías que tenía que venir. Y, a aquellos discípulos perplejos, Jesús les dijo: "Id y contad a Juan lo que habéis visto y oído: Los ciegos ven, los cojos andan, los leprosos quedan limpios, los sordos oyen, los muertos resucitan, se anuncia a los pobres la Buena Nueva" (Lc 7,22). En aquel momento probablemente el Bautista comprendió en profundidad que Jesús era el Mesías y que el reino de Dios había comenzado en el mundo. Encontrar a Jesús, seguirlo viviendo el Evangelio del amor por todos y especialmente por los pobres, es la esencia de la vida. Lo fue para el Bautista. Lo es también para nosotros.