LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Fiesta de la Anunciación del Señor a María.
Recuerdo del beato Omeljan Kovc, sacerdote greco-católico ucraniano asesinado en el campo de concentración de Majdanek en 1944 por haber defendido a los judíos de la persecución.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dissabte 25 de març

Fiesta de la Anunciación del Señor a María.
Recuerdo del beato Omeljan Kovc, sacerdote greco-católico ucraniano asesinado en el campo de concentración de Majdanek en 1944 por haber defendido a los judíos de la persecución.


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L'Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Lluc 1,26-38

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
-No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
-Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
-L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
-Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.
I l'àngel es va retirar.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

La liturgia de la Iglesia quiere hacernos recordar con una fiesta especial el día en que el ángel fue enviado a Nazaret para anunciar a María que sería la madre de Jesús. El Evangelio no nos lleva al templo de Jerusalén, como sucedió con el anuncio del nacimiento del Bautista, sino a una pobre casa y a una adolescente, sola, con un nombre muy común: María. El ángel entra y la saluda. Es una muchacha como las demás, vive la vida ordinaria de la aldea. Y sin embargo sobre ella se ha posado la mirada de Dios. Desde su concepción fue elegida para ser la madre del Salvador: Dios la había preservado, la había cuidado, purificado de toda mancha, para que pudiese acoger al Hijo. Por ello el ángel puede decirle: "Alégrate, llena de gracia". Sí, María está llena del amor de Dios, y en esto es la primera de todos nosotros; es la que ha correspondido a ese amor con una adhesión total al Señor. Se turba al oír las palabras del ángel, pero él ángel la conforta de inmediato: "No temas, María, porque has hallado gracia delante de Dios, vas a concebir en el seno y vas a dar a luz un hijo a quien pondrás por nombre Jesús". Estas palabras la turban todavía más, porque no se ha ido a vivir con José, y le pregunta al ángel: "¿Cómo será esto, puesto que no conozco varón?". "El Espíritu Santo vendrá sobre ti y el poder del Altísimo te cubrirá con su sombra", le responde. Un tumulto de pensamientos se desencadena en su mente. Podría decir que no, y permanecer en su tranquilidad, pero se habría apartado de los horizontes de Dios. Diciendo que sí, en el mejor de los casos aparecería como una madre soltera. María se abandona al Señor, y responde: "He aquí la esclava del Señor; hágase en mí según tu palabra". Ella, la primera en ser amada de un modo tan grande por Dios, es la primera en responder a las palabras del ángel con total aceptación. Es la primera creyente, un ejemplo de cómo escuchar la Palabra de Dios. Su obediencia es el origen de la salvación; ese día, en aquel "sí", se invertía la desobediencia de los primeros padres y comenzaba el tiempo de la acción redentora de Jesús. Junto a María aprendamos a acoger el Evangelio en nuestro corazón.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.