LA PREGÀRIA CADA DIA

XXV del tiempo ordinario
Los judíos celebran el Yom Kipur (Día de la expiación).

Primera Lectura

Isaïes 55,6-9

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que l'injust abandoni el mal camí,
i el malèfic, les seves intencions!
Que tornin al Senyor, que és compassiu,
al nostre Déu, tan generós a perdonar.
"Les meves intencions no són les vostres,
i els vostres camins no són els meus.
Ho dic jo, el Senyor.
Estan tan lluny els meus camins dels vostres,
les vostres intencions de les meves,
com el cel és lluny de la terra.

Salm responsorial

Salm 144 (145)

Antífona

Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.

- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.

- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.

- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.

- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.

- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.

- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.

- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.

- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.

- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.

- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.

- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.

- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.

- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.

- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.

- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.

- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.

- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.

- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.

- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.

= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.

Segona Lectura

Filipencs 1,20-24.27

Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany; però si continuo vivint en el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. Estic agafat per dos costats: d'una banda, tinc el desig d'anar-me'n i d'estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l'evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l'evangeli,

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Mateu 20,1-16

"Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
"-Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
"Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:
"-Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
"Ells li responen:
"-És que ningú no ens ha llogat.
"Els diu:
"-Aneu també vosaltres a la meva vinya.
"Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:
"-Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
"Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, murmuraven contra el propietari i deien:
"-Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
"L'amo va respondre a un d'aquests:
"-Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo sigui generós?
"Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

Con la parábola evangélica que hemos leído Jesús continúa su enseñanza sobre el reino de Dios. Las imágenes familiares que utiliza quieren hacernos entrar ya ahora en la lógica que rige en su reino. En esta ocasión compara el reino con el propietario de una viña que está preocupado por la vendimia y sale de casa cinco veces para buscar obreros y enviarlos a trabajar. Pacta con ellos -al menos con los primeros- un denario como compensación. Era la paga habitual de un día de trabajo.
Al finalizar la jornada, aquel "dueño de la viña" -parece que el evangelista lo llame así para evocar el sentido bíblico de la viña como pueblo de Dios-, el "hacendado", hace los pagos empezando por los últimos, que reciben un denario cada uno. Los primeros piensan que recibirán más. Pero cuando reciben el mismo jornal -el que pactaron cuando los contrataron- empiezan a murmurar contra el dueño no tanto por el dinero que han recibido sino porque los trata como a los últimos. Es fácil pensar que quienes oyeron la parábola (y quizás también nosotros) sintieron lo mismo que aquellos primeros obreros. El gesto de aquel dueño rompe la proporcionalidad entre la recompensa y el trabajo realizado, aunque no contraviene el acuerdo alcanzado. Y esta es, precisamente, la novedad evangélica, la nueva perspectiva del reino que Jesús vino a instaurar. Existe un abismo entre el Evangelio y la ley, entre la misericordia de aquel dueño y la justicia de aquellos obreros.
Y esta bondad es el corazón de la parábola, el corazón del reino.
El Padre del cielo tiene ojos distintos de los nuestros, mira con un amor ilimitado a todo aquel que trabaja en su viña, a todo aquel que trabaja por el Evangelio. Y el jornal es su "denario", que es igual para todos. ¿Qué significa este jornal único? Consiste en trabajar en la única viña y saborear todos sus frutos. Hasta los que llegan a última hora podrán saborear por completo los frutos del reino de Dios. De hecho, siguiendo la lógica evangélica, podríamos decir que es imposible diversificar el jornal de los obreros. El amor de aquel dueño es para todos. Si existe un privilegio, es en favor de los últimos. Incluso en favor de los obreros de última hora. El Señor da a cada uno según lo que necesita. Sí, Dios mide su justicia en función de la necesidad de sus hijos. Es un hilo conductor que une todas las parábolas de la misericordia.
Meditar esta página evangélica nos ayuda y nos pide que entremos en el corazón de Dios, que comprendamos la belleza de trabajar para el Evangelio y de ayudar a hacer realidad la llegada del reino de Dios a la historia. Cuando Pedro pregunta cuál será la recompensa que recibe aquel que lo ha abandonado todo para seguirle (o dicho de otro modo, aquel que ha entrado a trabajar en su viña), Jesús le contesta: "recibirá el ciento por uno y heredará vida eterna", y recuerda que "los últimos" y los que están con ellos "serán los primeros".