Recuerdo de san Wenceslao (+929), venerado como mártir en Bohemia. Recuerdo de William Quijano, joven salvadoreño de la Comunidad de Sant'Egidio asesinado en 2009 por las maras. Llegir més
Recuerdo de san Wenceslao (+929), venerado como mártir en Bohemia. Recuerdo de William Quijano, joven salvadoreño de la Comunidad de Sant'Egidio asesinado en 2009 por las maras.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ageu 1,1-8
L'any segon del regnat de Darius, el dia primer del mes sisè, el Senyor, per mitjà del profeta Ageu, va comunicar la seva paraula al governador de Judà Zorobabel, fill de Xealtiel, i al gran sacerdot Jeixua, fill de Jossadac. Ageu els digué:
-Això diu el Senyor de l'univers: "Aquest poble assegura que encara no ha arribat el temps propici de reconstruir el temple del Senyor."
Però el Senyor, per mitjà del profeta Ageu, va comunicar la seva paraula i digué:
-Que potser us ha arribat a vosaltres el temps de viure a les vostres cases luxoses mentre aquest temple és una ruïna? Ara, doncs, això diu el Senyor de l'univers: "Reflexioneu sobre el que us passa! Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades."
"Això diu encara el Senyor de l'univers: "Reflexioneu sobre el que us passa! Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m'hi complauré i en seré glorificat. Us ho dic jo, el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
De todos los profetas de Israel, Ageo es el que más insiste en la reconstrucción del templo. Su profecía se sitúa en el año 520 a.C., cuando el templo de Jerusalén es aún un montón de ruinas. Los judíos ya habían vuelto del exilio, pero todavía no habían reconstruido el templo. Durante seis meses Ageo predica casi exclusivamente sobre la necesidad de reconstruirlo. También hay que decir que la mayoría de la gente vivía en condiciones de extrema pobreza: la sequía había echado a perder las cosechas y había provocado que el desierto ocupara zonas de cultivo. Además, años atrás, la hostilidad de los samaritanos los había desanimado a intentar reconstruir el templo (Esd 4,4-5). Por otra parte, ¿por qué debían preocuparse por la presencia de Dios, cuando si situación se caracterizaba por una suerte adversa y por el dominio de una potencia extranjera? El profeta Ageo quiere que el pueblo de Israel reflexione sobre la triste situación en la que se encuentra: "Prestad atención a la situación en que os halláis". La tragedia que estaban viviendo se debía, en realidad, a su alejamiento de Dios. Aquello era cierto para el pueblo del Señor entonces y todavía lo es hoy. ¿Cuántas veces olvidamos al Señor y pensamos solo en nosotros mismos, convirtiéndonos así en cómplices de una vida triste no solo para nosotros sino también para los demás? Vienen a la memoria las palabras que Jesús dijo a aquellos que lo seguían: "Buscad primero el Reino de Dios y su justicia, y todas esas cosas se os darán por añadidura" (Mt 6,33).
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
