Recuerdo de san Jerónimo, doctor de la Iglesia, que murió en Belén el 420. Tradujo la Biblia al latín. Oración para que la voz de la Escritura se oiga en toda lengua. Llegir més
Recuerdo de san Jerónimo, doctor de la Iglesia, que murió en Belén el 420. Tradujo la Biblia al latín. Oración para que la voz de la Escritura se oiga en toda lengua.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Zecaries 2,5-9.14-15
En una altra visió vaig veure un home que tenia a la mà una corda d'amidar. Li vaig preguntar:
-On vas?
Ell em respongué:
-Vaig a amidar Jerusalem. Vull saber-ne l'amplada i la llargada.
En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel anà a trobar-lo. El primer àngel li digué:
-Corre, digues a aquell home:
""Jerusalem serà una ciutat sense muralles:
tanta serà la gentada i els ramats que hi viuran!
Diu el Senyor:
Jo mateix seré una muralla de foc entorn de la ciutat,
i la meva glòria hi residirà."
"Alegra't, crida de goig, ciutat de Sió,
que vinc a viure enmig teu.
T'ho dic jo, el Senyor.
Aquell dia, moltes nacions s'uniran a mi, el Senyor,
i formaran part del meu poble.
Però jo continuaré residint enmig teu."
Quan això es complirà, reconeixeràs que m'ha enviat a tu el Senyor de l'univers.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Inmediatamente después de Ageo es enviado al pueblo de Israel un contemporáneo suyo, el profeta Zacarías, sacerdote vinculado a Ezequiel. Zacarías se compromete a ayudar con la Palabra de Dios al pueblo que había vuelto a Jerusalén desde el exilio en Babilonia. El profeta ve una ciudad en la que ya no habrán murallas, no solo porque es imposible rodearla a causa de su extensión sino también porque está destinada a acoger a todo el mundo: "Jerusalén será habitada como ciudad abierta, debido a la multitud de hombres y ganados que albergará en su interior". Y Dios mismo será su muralla, una muralla de fuego que defenderá la ciudad: "Seré para ella muralla de fuego en torno y gloria dentro de ella". La característica de la Jerusalén del cielo es que se trata de una ciudad sin límites, sin murallas que dividen, justamente igual que el amor de Dios, es decir, sin límites porque nadie queda fuera de su abrazo. Dios mismo la habitará: "Yo moraré en medio de ti". Y Dios es por eso su alegría, su consuelo y su defensa. La presencia de Dios, extensa y sin límites, atrae hacia ella a todos los pueblos. Es una visión de la universalidad de la promesa de Dios que será plena con la llegada del Mesías, Jesús de Nazaret. El Evangelio de Jesús es en resumen el anuncio de la salvación para todos los pueblos, para todas las naciones. El profeta Zacarías ya lo había anunciado: "Aquel día se unirán al Señor numerosas naciones: serán un pueblo para mí, y yo moraré en medio de ti". Esta visión del profeta ya ha empezado y nosotros participamos de ella.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
