LA PREGÀRIA CADA DIA

Fiesta de la Transfiguración del Señor en el monte Tabor.
Recuerdo de Hiroshima (Japón), donde en 1945 se lanzó la primera bomba atómica.

Primera Lectura

Daniel 7,9-10.13-14

"Jo continuava mirant, quan vaig veure com col?locaven uns trons on es va asseure un ancià carregat d'anys. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com llana blanquíssima. El seu tron era una gran flama, i les rodes de la carrossa eren de foc ardent. Un riu de foc naixia i sortia del seu davant. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal es va asseure i foren oberts uns llibres. Després, tot mirant aquella visió nocturna, vaig veure venir amb els núvols del cel algú semblant a un fill d'home; arribà fins a l'ancià carregat d'anys, el van presentar davant d'ell i li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà.

Salm responsorial

Salm 96 (97)

Antífona

Justos, celebreu el Senyor.

? El Senyor és rei, la terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.

? Foscor i nuvolades s'estan al voltant d'ell,
dret i justícia sostenen el seu tron.

? Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.

? Els seus llamps enlluernen l'univers,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

? Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor,
davant el sobirà de tota la terra.

? El cel proclama la seva justícia
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

= Queden avergonyits tots els idòlatres, †
que es glorien de divinitats que no són res:
tots els déus es prosternen davant d'ell.

= Sió se n'alegra en sentir-ho, †
estan de festa les viles de Judà
i celebren, Senyor, els teus determinis.

= Perquè tu ets el Senyor, †
l'Altíssim sobre tota la terra,
excels per damunt de tots els déus.

= Els qui estimen el Senyor detesten el mal; †
ell guarda la vida dels fidels,
els allibera de les mans dels injustos.

? La llum apunta per al just,
i l'alegria, per als rectes de cor.

? Justos, celebreu el Senyor;
enaltiu-lo recordant que ell és sant.

Segona Lectura

2a Pere 1,16-19

Us vam fer conèixer la vinguda poderosa de nostre Senyor Jesucrist, no pas basant-nos en faules hàbilment teixides, sinó després d'haver contemplat la seva grandesa amb els nostres propis ulls. En efecte, ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i la glòria majestuosa va fer sorgir davant d'ell una veu que parlava així: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m'he complagut." Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.
A més, tenim el sòlid fonament de les paraules dels profetes; i feu bé d'escoltar-les amb atenció, ja que són una llum que resplendeix en un lloc tenebrós, fins que apuntarà el dia, i l'estel del matí s'alçarà en els vostres cors.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 9,2-10

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
-Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de "ressuscitar d'entre els morts".

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

El monte de la transfiguración, que la tradición posterior identificó con el Tabor, se presenta como imagen de todo itinerario espiritual. Podemos imaginar a Jesús llamándonos a nosotros para llevarnos con él al monte, tal como hizo con los tres discípulos más amigos, para vivir con él la experiencia de la comunión íntima con el Padre; una experiencia tan profunda que transfigura el rostro, el cuerpo e incluso los vestidos. Algún comentador sugiere que el pasaje narra una experiencia espiritual que fue importante ante todo para Jesús: una visión celestial que produjo una transfiguración en él. Es una hipótesis que permite entender más a fondo la vida espiritual de Jesús. A veces olvidamos que también él tuvo su itinerario espiritual, como subraya el mismo Evangelio: "Crecía en sabiduría, en estatura y en gracia". Sin duda alguna no faltó en él la alegría por los frutos de su ministerio pastoral, del mismo modo que también experimentó las ansias y las angustias sobre cuál era la voluntad del Padre (a este respecto, Getsemaní y la cruz son los momentos más dramáticos). En definitiva, Jesús no lo tenía todo claro ni lo tenía todo programado. También él sintió el esfuerzo y la alegría de un camino. También él, al igual que Abrahán, Moisés, Elías y todo creyente, pudo subir al monte. También él sintió la necesidad de "subir" hacia el Padre, de encontrarse con Él. Es cierto que la comunión con el Padre era todo su ser, toda su vida, el pan de sus días, la sustancia de su misión, el corazón de todo lo que era y hacía; pero tal vez también él necesitaba momentos en los que esta relación íntima emergiera en su plenitud. Sin duda lo necesitaban los discípulos. Pues bien, el Tabor fue uno de estos momentos singularísimos de comunión, que el Evangelio amplía a toda la historia del pueblo de Israel, tal como demuestra la presencia de Moisés y Elías que "conversaban con Jesús". Jesús no vivió esta experiencia solo; hizo partícipes también a sus tres amigos más íntimos. Fue uno de los momentos más significativos de la vida personal de Jesús, y también de los tres discípulos y de todos los que se dejan acompañar en esa misma subida.