LA PREGÀRIA CADA DIA

Litúrgia del diumenge
Paraula de déu cada dia

Litúrgia del diumenge

XIX del tiempo ordinario
Recuerdo de santa Clara de Asís (+ 1253), discípula de san Francisco en el camino de la pobreza y de la simplicidad evangélica.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Litúrgia del diumenge
Diumenge 11 de agost

XIX del tiempo ordinario
Recuerdo de santa Clara de Asís (+ 1253), discípula de san Francisco en el camino de la pobreza y de la simplicidad evangélica.


Primera Lectura

1r Reis 19,4-8

i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:
-Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.
Es va ajeure i s'adormí sota aquella ginestera. Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué:
-Aixeca't i menja.
Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d'aigua. Va menjar, va beure i s'ajagué de bell nou. L'àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué:
-Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d'aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l'Horeb.

Salm responsorial

Salm 33 (34)

Antífona

Beneïm el Senyor en tot moment.

? Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.

? La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

? Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.

? He cercat el Senyor i ell m'ha respost,
m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.

? Alceu vers ell la mirada i us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.

? El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.

? Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.

? Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

? Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.

? Els rics s'empobreixen, passen fam,
però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé.

? Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré de venerar el Senyor.

? Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

? Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.

? Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

? Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.

? El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.

? Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.

? El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d'esperit.

? El just pateix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera;

? vetlla per cada un dels seus ossos,
no en trencaran cap ni un.

? La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just pagaran la seva culpa.

? El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.

Segona Lectura

Efesis 4,30-5,2

I no entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats; viviu estimant, tal com Crist ens va estimar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d'olor agradable.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 6,41-51

Aleshores els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: "Jo sóc el pa que ha baixat del cel", i es preguntaven:
-Aquest, ?no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ?Com és que ara diu que ha baixat del cel?
Jesús els digué:
-No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I a aquest, jo el ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. En veritat, en veritat us ho dic: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda't de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En el discurso que pronuncia en la sinagoga de Cafarnaún, Jesús se aplica a sí mismo el pasaje que narra el envío del maná para alimentar al pueblo de Israel en el desierto: "Yo soy el pan de vida. Vuestros padres comieron el maná en el desierto, y murieron; este es el pan que baja del cielo, para que quien lo coma no muera". Del mismo modo que el maná fue la salvación para el pueblo de Israel, Jesús lo es para los hombres: quien se une a Jesús (quien come su carne) tiene vida eterna. El Evangelio no dice "tendrá", sino "tiene" vida eterna ya ahora, es decir, recibe como un don la vida que no termina (en el cuarto evangelio "vida eterna" es sinónimo de "vida divina").
La vida de la Iglesia, al igual que la vida de cada creyente individualmente, recibe la ayuda del "pan que baja del cielo". San Juan Pablo II, en la encíclica Ecclesia de Eucharistia, afirma: "La Eucaristía, presencia salvífica de Jesús en la comunidad de fieles y su alimento espiritual, es lo más valioso que la Iglesia puede tener en su camino a lo largo de la historia" (n? 9). La historia de Elías ya prefiguraba este misterio. El profeta, perseguido por la reina Jezabel, tuvo que huir. Tras una huida extenuante, se sumió en el desánimo y la tristeza y terminó deseando solo la muerte. Mientras sus fuerzas, sobre todo las del espíritu, mermaban, un ángel del Señor bajó del cielo, lo sacó del aturdimiento en el que había quedado y le dijo: "Levántate y come". Elías vio cerca de su cabecera una torta y se la comió. Pero volvió a acostarse. Fue necesario que el ángel volviera para despertarlo una vez más, como si quisiera indicar que es necesario siempre que un ángel nos despierte y que continuemos alimentándonos del "pan de la vida". Es decir, nadie debe pensar que es autosuficiente, y por tanto todos necesitamos alimento. "Con la fuerza de aquella comida caminó cuarenta días y cuarenta noches hasta llegar al monte de Dios, el Horeb" (1 R 19,8). El profeta hizo el camino del pueblo de Israel y atravesó todo el desierto hasta llegar al monte donde Moisés se había encontrado con Dios. Es la imagen de la peregrinación de toda comunidad cristiana, de todo creyente. El Señor Jesús, pan vivo bajado del cielo, se convierte en nuestro alimento para sostenernos en el camino hacia el monte del encuentro con Dios.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.