Pregària amb Maria, mare del Senyor

Share On

Festa de Maria del Mont Carmel


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Èxode 2,1-15

Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que l'infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l'infant i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.
La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se'n va compadir i digué:
-És un infant hebreu.
Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:
-Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te'l criï?
Ella li respongué:
-Vés-hi.
Ella anà a cridar la mare de l'infant. La filla del faraó li va dir:
-Pren aquest infant i cria-me'l. Jo t'ho pagaré.
La dona se'l va endur i el va criar.
Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l'adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: "L'he tret de l'aigua."
Moisès es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s'adonà dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l'egipci i l'enterrà a la sorra.
L'endemà va tornar a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó:
-Per què pegues a un company?
Ell li replicà:
-¿Qui t'ha nomenat cap o jutge nostre? ¿Que potser em vols matar tal com vas matar l'egipci?
Llavors Moisès agafà por, perquè pensava: "Així, doncs, el fet és conegut." També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisès. Però ell va fugir lluny del faraó i es refugià al país de Madian.
Arribat allí, es va asseure al costat d'un pou.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La narració del naixement de Moisès és sorprenent. Moisès pertany a la tribu de Leví, que havia estat maleïda per la seva violència (Gn 49,5-7). El seu nom és egipci i ell mateix està totalment integrat en la cultura egípcia. De fet, ha estat criat a casa del faraó. Són elements contradictoris que, tanmateix, no són cap obstacle perquè Déu l'elegeixi precisament a ell per alliberar el poble d'Israel. A través de la història de Moisès, el designi de Déu revela el valor de créixer junts, amb els altres, en un món que tantes vegades és lluny de la nostra mentalitat i la nostra cultura. Moisès es presenta com el "tret de l'aigua". Déu el salva per indicar per endavant la missió que confiarà a aquell nen en relació al seu poble, és a dir, alliberar-lo de l'esclavitud a través de les aigües del mar. La d'Israel semblava una història marcada per l'esclavitud, sense cap sortida. Però Déu no abandona els homes, no abandona els pobres, els esclaus, els condemnats d'aquest món. Ell continua suscitant molts Moisès perquè puguin traçar un camí de llibertat per a molts, vencent la resignació de la impossibilitat de la salvació. Moisés, amb la seva història, ens recorda que "tot és possible a qui té fe".