Memòria dels sants Antoni i Teodosi, fundadors del monestir de les grutes de Kiev (†1073). Record dels cristians a Ucraina i a Rusia. Read more
Memòria dels sants Antoni i Teodosi, fundadors del monestir de les grutes de Kiev (†1073). Record dels cristians a Ucraina i a Rusia.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Èxode 14,21-31
Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir, i els israelites van passar a peu eixut pel mig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. Els egipcis els van perseguir i van penetrar darrere d'ells al mig del mar, amb tots els cavalls del faraó, els seus carros i els seus guerrers.
A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que els costés molt d'avançar.
Els egipcis van exclamar:
-Fugim dels israelites! El Senyor lluita a favor d'ells contra Egipte!
El Senyor digué a Moisès:
-Estén la mà cap al mar, i que les aigües tornin sobre els egipcis, els seus carros i els seus guerrers.
Moisès va estendre la mà cap al mar. En fer-se de dia, el mar va tornar al seu lloc, i els egipcis, que fugien, se'l van trobar al davant. El Senyor va precipitar els egipcis al mig del mar. Les aigües van tornar i cobriren els carros i els guerrers de tot l'exèrcit del faraó que havia entrat al mar darrere els israelites. No en va quedar ni un sol home. En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra.
Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d'Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seva mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisès, el seu servent.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Moisès, fort gràcies a la protecció de Déu, va estendre la mà cap al mar. I les aigües es van partir. La saviesa d'Israel expressada en el Talmud, diu que les aigües del mar es van obrir només després que el primer jueu posés els peus a l'aigua! El qui creu, com Moisés, confia en Déu i no espera a estar segur, a tenir totes les respostes. Confiar-se però, no vol dir passivitat. Moisès s'enfronta al mar, convenç els seus, els empeny malgrat els seus temors i resistències, tant les expressades obertament per la nostàlgia com les més amagades que sovint apaguen l'esperança, "entristeixen" l'Esperit com dirà l'apòstol Pau. Confiar no significa que tot sigui responsabilitat de Déu, sinó caminar sabent que Déu no ens deixarà sols, que el seu amor és fidel, que ens alliberarà de les mans dels opressors. No creiem perquè ho hem aconseguit tot, sinó perquè sabem que el Senyor no deixarà que ens manqui res. Les aigües del Mar Roig són, com diu la litúrgia de Pasqua, el presagi de futur del poble dels batejats, dels que Déu elegeix i pren amb ell, apartant-los del mal i aplegant-los en un sol poble. Israel va veure la mà potent del Senyor que els havia alliberat de l'esclavitud d'Egipte. I Moisés n'era el signe visible. Aquest també és el cas de la comunitat cristiana. A través de la seva actuació el Senyor allibera de les tantes esclavituds d'aquest món. I el Senyor continua avui -a través de les "mans" del seu poble que escolta i segueix l'Evangeli- d'obrar "miracles" i meravelles.
Prayer is the heart of the life of the Community of Sant'Egidio and is its absolute priority. At the end of the day, every the Community of Sant'Egidio, large or small, gathers around the Lord to listen to his Word. The Word of God and the prayer are, in fact, the very basis of the whole life of the Community. The disciples cannot do other than remain at the feet of Jesus, as did Mary of Bethany, to receive his love and learn his ways (Phil. 2:5).
So every evening, when the Community returns to the feet of the Lord, it repeats the words of the anonymous disciple: " Lord, teach us how to pray". Jesus, Master of prayer, continues to answer: "When you pray, say: Abba, Father". It is not a simple exhortation, it is much more. With these words Jesus lets the disciples participate in his own relationship with the Father. Therefore in prayer, the fact of being children of the Father who is in heaven, comes before the words we may say. So praying is above all a way of being! That is to say we are children who turn with faith to the Father, certain that they will be heard.
Jesus teaches us to call God "Our Father". And not simply "Father" or "My Father". Disciples, even when they pray on their own, are never isolated nor they are orphans; they are always members of the Lord's family.
In praying together, beside the mystery of being children of God, there is also the mystery of brotherhood, as the Father of the Church said: "You cannot have God as father without having the church as mother". When praying together, the Holy Spirit assembles the disciples in the upper room together with Mary, the Lord's mother, so that they may direct their gaze towards the Lord's face and learn from Him the secret of his Heart.
The Communities of Sant'Egidio all over the world gather in the various places of prayer and lay before the Lord the hopes and the sufferings of the tired, exhausted crowds of which the Gospel speaks ( Mat. 9: 3-7 ), In these ancient crowds we can see the huge masses of the modern cities, the millions of refugees who continue to flee their countries, the poor, relegated to the very fringe of life and all those who are waiting for someone to take care of them. Praying together includes the cry, the invocation, the aspiration, the desire for peace, the healing and salvation of the men and women of this world. Prayer is never in vain; it rises ceaselessly to the Lord so that anguish is turned into hope, tears into joy, despair into happiness, and solitude into communion. May the Kingdom of God come soon among people!
For the sick, in memory of the dead, for peace
