NENS

Comparteix-Ho

Se sol dir que la infància és per a tots un període de felicitat, gairebé «el període més bonic de la vida». Per a molts nens, però, aquesta idea no es correspon amb la realitat.

Als països industrialitzats, que gaudeixen d'un alt desenvolupament i on la natalitat és baixa, molts menors, que solen tenir famílies monoparentals, amb pares que treballen i els poden dedicar poca atenció, acaben passant molt de temps davant la tele i, més endavant, davant l'ordinador, absorbits pels videojocs. En alguns casos pateixen perquè no reben l'atenció que necessiten, perquè són agredits psicològicament o físicament, perquè són víctimes d'abusos o perquè són abandonats. Les tensions conjugals i la inestabilitat dels llaços afectius deixen marques profundes en la vida dels més petits.

Als països més pobres se sap que la pobresa material, la malnutrició, les malalties i la guerra dificulten la vida de molts nens i joves. En aquests països cada dia moren milions de nens a causa de malalties, per manca d'atenció sanitària i per desnutrició. El 40% viuen per sota del llindar de la pobresa i el 42% no té accés a l'aigua potable. 130 milions de nens no poden anar a l'escola i més de 250 milions es veuen obligats a treballar. Des del principi, l'any 1968, la Comunitat sempre s'ha preocupat pels nens necessitats, pobres entre el més indefensos.

Els nens han acompanyat la Comunitat des que va néixer. La seva vida dèbil, que necessita protecció i ajuda, sempre ens ha mostrat clarament el patiment que poden provocar la indiferència i la solitud. Les paraules de Jesús «Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m'acull» (Lc 9,48) sempre han estat una crida al servei a l'amor cap als nens i els joves, especialment els més pobres.