news

El 5 de febrer de fa 14 anys era assassinat el pare Andrea Santoro, testimoni de la fe al servei als últims i en diàleg amb tothom a Turquia

5 Febrer 2020

Mártires

Comparteix-Ho

El 5 de febrer de fa 14 anys era assassinat a Trabzon, localitat de la Turquia oriental, al mar Negre, el pare Andrea Santoro, capellà romà fidei donum que vivia al servei dels pobres a Anatòlia des del 2000.(LLEGEIX-NE LA HISTÒRIA)

En els anys que han passat des d'aquell dolorós dia de febrer s'han sabut moltes coses de la seva vida i molts dels seus escrits han vist la llum.
Les Cartes des de Turquia, especialment, han posat de manifest un esperit alhora fort i delicat, una fe arrelada i per això disposada a dialogar.

Prenem com exemple la carta del 23 d'abril de 2002:

"He entès què és important: aturar-se, entrar a les portes que se t'obren i deixar la teva porta oberta perquè altres entrin. Això és el que va fer Abraham quan tres misteriosos personatges van passar per davant de la seva tenda [...]. Aquesta acollida, de la seva banda, recau sobre tu com una benedicció i et sents embolcallat en un honor que t'anima. Algú dirà que són paraules boniques, històries edificants però que la realitat és una altra cosa. És veritat. Actualment assistim a espectacles de ferocitat humana. Però l'alternativa a la ferocitat és la caritat. La ferocitat destrueix, la caritat vivifica. La ferocitat divideix, la caritat uneix. La ferocitat ataca, la caritat guareix les ferides. La ferocitat genera més ferocitat, la caritat reconcilia i genera més caritat. La ferocitat no té por de matar, la caritat no té por de donar la vida. La ferocitat és perversa en la seva genialitat, la caritat és sublim en la seva inventiva. Per frenar la ferocitat cal la intel·ligència de la caritat i la mobilització de recursos profunds".

O la del 22 de gener de 2006, dues setmanes abans que l'assassinessin:

"Dir 't'estimo', dins d'una església, entre cristians i musulmans m'ha semblat un raig de llum. Això ja seria prou per justificar que jo hagi vingut aquí. O potser el regne del cel no és com una llavor de mostassa, la més petita de totes les llavors? La llances i després deixes que actuï [...]. Eu una altra ocasió van entrar dues noies. 'Pare, em coneix?', diu una. 'Sí, i tant!'. 'Vostè una vegada em va dir que Jesús mai va utilitzar l'espasa, oi?'. 'Exacte'. 'Mahoma –diu ella– sí que la va utilitzar, però només com a última possibilitat'. 'Jesús –li responc– ni tan sols com a última possibilitat. [...]. Si utilitzes la violència contra la violència, estàs fent una doble violència. Si a un mal hi afegeixes un altre mal, tens un mal doble. Cal el doble de bé per frenar el mal. Què fas si es declara un incendi? Hi tires llenya?'. 'No, aigua'. 'Exacte' [...]. Diàleg i convivència no són quan estem d'acord amb les idees i les decisions dels altres sinó quan deixem espai al costat de les nostres i quan intercanviem com un regal el nostre patrimoni espiritual, quan tens la possibilitat d'expressar-lo, testimoniar-lo i introduir-lo a la vida pública, i no només a la privada. El camí a fer és llarg i no és fàcil. [...] La claredat va de la mà de la tendresa. Els cristians tenim un avantatge, i és que creiem en un Déu inerme; en un Crist que ens convida a estimar els enemics, a servir per ser 'senyors de la casa, a posar-nos els últims per ser els primers, en un evangeli que prohibeix l'odi, la ira, el judici, el domini; en un Déu que es fa anyell i es deixa atacar per fer morir en ell l'orgull i l'odi; en un Déu que atreu amb l'amor i no domina amb el poder; i aquest és un avantatge que no hem de perdre. És un 'avantatge' que pot semblar 'desavantatjós' i perdedor, i ho és, a ulls del món, però és guanyador a ulls de Déu i és capaç de conquerir el cor del món. Deia sant Joan Crisòstom: Crist pastura ovelles, no llops. Si som anyells, vencerem; si som llops, pedrem".

És bonic que la seva mort estigui lligada idealment a la firma del "Document sobre la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna", que va tenir lloc quasi en l'aniversari del seu martiri, fa un any, el 4 de febrer de 2019, a Abu Dabi,  entre el papa Francesc i Ahmed Al-Tayeb, gran imam d'Al-Azhar, la universitat sunnita més prestigiosa. Va ser el fruit d'una paciència geològica que no es cansa de construir ocasions de trobada, un fruit també del seu testimoni i de la seva pregària.

LLEGEIX LA HISTÒRIA DEL PARE ANDREA SANTORO >>
 

VÍDEO (IT): L'ESGLÉSIA MÉS ENLLÀ, EL PARE ANDREA SANTORO I TURQUIA

LLIBRE: Don Andrea Santoro. Un prete tra Roma e l'Oriente