Avui, 24 de març, es compleixen 40 anys de l'assassinat de monsenyor Óscar Arnulfo Romero, bisbe d'un petit país d'Amèrica Central, El Salvador, que va ser assassinat a l'altar mentre celebrava la missa perquè defensava als pobres. El seu poble era oprimit pel poder opressiu de poques famílies. Ell va voler defensar-los. No tenia armes ni res més. Només tenia la paraula. Amb la paraula va parlar. El van assassinar pensant que així callarien la seva veu.
La Comunitat de Sant'Egidio ja en els anys vuitanta va comprendre la força d'aquell missatge. Monsenyor Romero és el primer màrtir, podríem dir, del Concili Vaticà II, el màrtir d'una Església pobra per als pobres, amb les mans buides, amb la força de l'Evangeli i de la Paraula. Nosaltres creiem que és un testimoni extraordinari. Avui, després de molt temps, l'Església l’ha proclamat sant. Per a tota l'Església, i encara diria més, per a tota la família humana.
Crec que el seu missatge és aquest. Ho va dir ell mateix, predicant davant un sacerdot seu que havia estat assassinat pels esquadrons de la mort. Va dir: "El Concili Vaticà II ens demana a tots que siguem màrtirs, és a dir, que donem la nostra vida per l'Evangeli i pels pobres". És un missatge que segueix sent vàlid avui. Va afegir: "A aquest sacerdot se li ha demanat el testimoni fins a la sang, però a tots nosaltres se'ns demana que donem la nostra vida". En un món ple de conflictes, ple de violència, en un món individualista i narcisista, aquesta paraula de Romero ressona com una llum que brilla en la nit de la tristesa, de la infelicitat, de l'amor per un mateix i és un estel que podem mirar i també seguir.
