"Procés d'admissió immediata per a tots els estrangers. Així evitem el contagi entre els invisibles"

Són necessaris tant en el sector agrari com per a l'assistència als ancians. No hi ha perill que el procés d'admissió provoqui un efecte crida perquè les fronteres estan tancades

 

«A Itàlia hi ha 600 mil immigrants irregulars que viuen marginats i poden provocar focus d'infecció. Cal regularitzar-los amb permisos de residència temporal per assegurar la salut de tothom i per a l'equilibri social del país. Aquests estrangers són fonamentals per al sector agrícola i per als serveis a les persones. A la fase 2 seran més necessaris encara». La proposta és d'Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, president de la Società Dante Alighieri i exministre d'Integració del govern Monti. 

Professor, per què cal pensar en un procés d'admissió per als immigrants justament ara?

«Jo no parlaria de procés d'admissió sinó de regularització. És necessària perquè l'ocupació és una qüestió decisiva per tal que el país surti de la crisi. La meitat d'aquestes 600 mil persones són dones provinents de l'Est o d'Amèrica del Sud que treballen com cuidadores, assistents o cangurs. L'altra meitat són homes africans, indis o de Bangladesh. Una bona part presta serveis al camp. S'allotgen en habitatges precaris o en grans concentracions, no tenen drets i passen gana».

Les cuidadores s'han quedat fora fins i tot de l'ampliació dels amortiguadors socials.

«Ha estat un gravíssim error deixar-les sense protecció, i això demostra que no hem entès que ha fracassat un sistema: hem vist el col·lapse de les residències per a la tercera edat, s'ha produït una massacre. Una de les grans reflexions que cal fer és que hem de deixar enrere el sistema dels centres residencials assistits i de la institucionalització. Per al futur és necessari tenir a casa els ancians, i calen persones que els cuidin. És la solució més humana i econòmica».

Sense els temporers, que no podran venir, hi ha el perill que no es pugui recollir la fruita i la verdura dels camps.

«Segons la patronal del sector agrícola italià (Confagricoltura), calen 200 mil treballadors. Si no arriben, està en perill l'agricultura i la ramaderia. Cal permetre que els empresaris contractin els treballadors que ja hi ha al territori».

No creu que una mesura així pot provocar un efecte crida i que augmentin les arribades per mar?

«Aquest efecte no existeix, les arribades per mar estan en nivells mínims, el risc d'invasió no existeix. Les fronteres estan tancades, la llibertat de moviment està molt limitada i, en qualsevol cas, la regularització s'ha de fer a curt termini. Intentaré fer una hipòtesi: cal regularitzar els que ja eren a Itàlia el 4 de març, dia en què el primer ministre va firmar un dels primers decrets contra el coronavirus».

Sembla una mesura impopular. No estaria el govern afavorint electoralment Salvini i Meloni?

«Si insistim en la comèdia de sempre el país no se'n sortirà. Volem que es podreixin els tomàquets als camps? Deixar que morin els ancians a les residències? D'aquesta manera els italians acabaran sent els últims, no els primers. Jo tinc la sensació que avui la gent mira la realitat de manera menys conflictiva. Si hagués de donar un consell als polítics els diria que han de ser savis perquè els italians s'informen més i busquen solucions concretes, no s'acontenten amb un cap de turc».

És optimista?

«Jo soc realista. Si volem remar junts hem d'ajudar-nos. Crec que la política dels uns contra els altres és insensata, ja no dona rèdits. El millor interès és la solidaritat. Crec que la nostra societat ha resistit davant de la pandèmia perquè segueix sent una societat de lligams. La meva és una proposta pragmàtica. Amb els contractes i les cotitzacions hi hauria ingressos per a l'Estat i permetríem que persones a les quals no podem repatriar treballin legalment».

 

[ Luca Monticelli, La Stampa]

Traducció de la redacció