El fred també mata a Gènova. Vetlla de pregària en record del Mario, un amic sense llar, mestre de solidaritat

El fred també mata a Gènova. El 7 de gener, el Mario, un home sense llar originari de Romania, va morir a causa d'una greu hipotèrmia al barri de Carignano, al centre de Gènova, arraulit dins de la caseta d'una parada de l'autobús, en plena gèlida nit hivernal.
El Mario era un gran amic de la Comunitat de Sant’Egidio. Feia uns deu anys que dormia a la zona de Piccapietra, al centre de la ciutat, als peus de les seus de les empreses més prestigioses. Havia fet de camioner però quan va perdre la feina va començar a vagar per Itàlia.  El Mario suscitava una simpatia instintiva i cordial. Moltes persones sense llar de Gènova buscaven la seva companyia: no tenia res però coneixia i prenia seriosament l'art de l'amistat. Al seu costat la Comunitat ha entès millor què vol dir cuidar: moltes vegades al vespre l'anàvem a buscar, l'ajudàvem, li donàvem aliments i el tapàvem amb mantes mentre parlàvem i rèiem amb ell. En diverses ocasions els seus amics de Sant'Egidio el van acompanyar a l'hospital i de vegades fins i tot el duien a casa per ajudar-lo a rentar-se i a afaitar-se.

D'alguna manera l'amistat amb ell va suscitar l'exigència de "fer més" pels que no tenen casa. Així, Sant'Egidio va obrir un servei de dutxes i la bugaderia "Papa Francesc" per a persones sense llar.

Era un "mestre de solidaritat": al voltant del Mario i d'altres persones sense llar, els darrers mesos s'ha creat un moviment d'almenys cent joves  que cada vespre van a visitar les persones que viuen al carrer i els duen aliments i mantes. Dijous al vespres els joves de Sant'Egidio, amoïnats per la seva anòmala absència, també van anar a buscar-lo.
La notícia de la seva mort provoca un profund dolor a molta gent. És el moment del silenci i del record –la Comunitat el va recordar diumenge per la tarda amb una pregària a la plaça Piccapietra en què va participar el bisbe auxiliar, monsenyor Nicolò Anselmi, i uns centenars de persones, entre els que el coneixien, els que sentien afecte per ell i els que es van sentir impactats per la duresa de la vida dels pobres– però la mort del Mario ens demana a cadascun de nosaltres un esforç nou de passió i de fantasia per construir nous camins d'acollida i d'ajuda, per no deixar sol ningú enmig del fred i la pobresa.