news

"Una joia profunda i compartida" Salutació de Marco Impagliazzo pel 53 aniversari de la Comunitat de Sant’Egidio

6 Febrer 2021 - ROMA, ITÀLIA

San Egidio
Marco Impagliazzoaniversario comunidad

Comparteix-Ho

Bona tarda
La festa d'avui té un caràcter més aviat sobri respecte d'anys anteriors, per evidents motius associats a la pandèmia. Però això no significa que tingui menys valor i menys profunditat. De cap manera! En primer lloc, perquè estem a la Basílica de Santa Maria de Trastevere, que Joan Pau II ens va confiar, la sala bonica de la Comunitat –com la vam definir fa temps–, l'església cap a la qual miren totes les nostres Comunitats com el cor de la pregària comuna. Però també és la sala bonica del dinar de Nadal amb els pobres. Aquell dinar de Nadal que va començar aquí i després es va estendre per tot el món.

Lloc de la pregària i de la trobada amb els pobres. El fet que presideixi aquesta litúrgia el cardenal Matteo fa que la nostra joia sigui encara més gran, perquè tots el sentim com un germà que el Senyor ha cridat a formar part del Col·legi de cardenals que ajuda el Papa en la seva missió. Tal com ens va dir el passat 1 de setembre: "Eminent és la Comunitat, allò que tinc és per l'amor que he rebut i tots som titulars d'aquesta casa que ens uneix al bisbe de Roma i a la seva Església que presideix". M'afegeixo també a les seves paraules, quan va dir: "Donem gràcies a la Comunitat perquè ens ha canviat la vida i després de tants anys i tantes resistències, no deixa de fer-ho. A la petita llavor de l'inici hi havia amagat un arbre gran que l'Andrea va veure fins i tot quan semblava impossible, perquè va creure que la Paraula és eficaç i li donem les gràcies de tot cor".
És un punt més que cal destacar d'aquesta festa: gràcies, Andrea, de tot cor pel que inspires cada dia a la vida de la Comunitat i en el camí de cadascú de nosaltres, fent que ens sentim propers i que siguem proïsme sense distàncies geogràfiques, culturals, nacionals o ètniques. Un sol poble, una sola vocació. Un sol cor i una sola ànima.

Benvolguts amics, la joia d'avui és profunda i compartida. Que ningú no se senti perifèric o petit. Sobretot, rebeu la salutació i la felicitació més afectuosa allà on estigueu connectats. Recordem especialment aquells que ens han deixat durant aquest any. Hem comprès el gran valor que té la vida de cada persona. Una afectuosa salutació a qui està malalt. Estem amb vosaltres i us estimem. El Senyor ens estima i ens omple dels seus dons. Voldria mencionar-ne tres en particular: la Paraula de Déu que aquest any ha ressonat amb més força fins i tot a distància, en vista de la situació, i que ens ha guiat a viure amb saviesa i proximitat en aquest temps de pandèmia. El Senyor ha parlat i no ens ha deixat sols amb les nostres pors, sinó que ens ha cridat un cop més a sortir pels camins del món.

Els pobres, els nostres companys de camí i els nostres mestres, han enriquit la nostra pobra humanitat; amb ells hem vist com s'obrien camins de llibertat i de renaixement entre qui serveix i qui és servit. L'amistat a la Comunitat mai no falta perquè el Senyor va dir 'ja no us dic servents, sinó amics', i aquesta paraula es carrega cada dia amb nous significats que cadascú coneix personalment. La victòria –deia un savi bisbe oriental– està en l'amistat. Si volem seguir derrotant el mal que es manifesta cada dia de maneres diferents –i la pandèmia n'és una, i no la darrera–, hem d'invertir molt en amistat. Amb tothom. Perquè ningú –com ens recorda el papa Francesc– se salva sol, sinó que ens salvarem només junts.