Ningú no pot beneir la violència
Cap raó nacionalista no podrà prevaler mai sobre la necessitat d'abolir els conflictes, com repeteix el Papa
El conflicte d'Ucraïna és una guerra santa? Alguns discursos del patriarca ortodox rus Kiril semblen afirmar això. En la seva història, l'Església russa sovint s'ha identificat amb el país en guerra. Va succeir amb l'agressió alemanya contra la Unió Soviètica el 1941. El metropolita Sergi (el patriarcat havia estat vacant des de 1925 i l'Església, sotmesa a una dura persecució comunista) va declarar a l'església de l'Epifania de Moscou, una de les quatre que encara eren obertes a la capital: “L'Església de Crist beneeix a tots els cristians ortodoxos perquè defensin les fronteres sagrades de la nostra pàtria”. Va afegir: “Amb l'ajuda de Déu, una vegada més, reduirà la força enemiga feixista a la pols”.
Avui la situació és diferent. L'Església és forta a Rússia. El gran problema, però, és que una tercera part dels seus fidels viuen a la Ucraïna envaïda per Rússia. De fet, el metropolita Onufri, líder de l'Església d'Ucraïna d'obediència moscovita, generalment considerada poc inclinada al nacionalisme ucraïnès, va demanar a Putin que posés fi a la “guerra fratricida”: aquesta guerra, va declarar, “és un repetició del pecat de Caín, que va matar el seu propi germà per enveja. Una guerra com aquesta no la pot justificar ni Déu ni el poble”.
Diversos bisbes ortodoxos russos d'Ucraïna ja no commemoren Kiril a la litúrgia, com tot bisbe ha de fer per manifestar la comunió amb el Patriarca. Alguns bisbes russos de l'estranger, de París o Lituània, han rebutjat l'argument de Kiril que la guerra és un “enfrontament metafísic”. Una crida de 270 eclesiàstics de Rússia revela un malestar entre el clergat rus, però potser és una petita minoria.
El papa Francesc va fer una videoconferència amb Kiril i s'hi reunirà aviat (la reunió ja s'havia decidit abans de la guerra). El Papa sempre s'ha expressat clarament: “Només la pau és santa i no la guerra!” , va dir fermament a la trobada interreligiosa d'Assís el 2016. Durant el conflicte, Francesc ha insistit repetidament que la guerra no només és inútil (els conflictes es poden resoldre en diàleg), sinó que sempre és injusta, de fet és “bogeria”.
La seva posició ha estat criticada, per exemple, a Polònia. Recentment, l'arquebisbe principal dels grecocatòlics ucraïnesos, Shevchuk, va demanar al Papa que renunciés a una estació del via crucis on dues dones, una ucraïnesa i una russa, portaven la creu juntes i parlaven de reconciliació. Això mostra l'escenari de tensió eclesial en què es produeix el missatge del Papa.
Francesc no està lligat als avatars polítics. El drama ucraïnès confirma l'experiència d'humanitat de l'Església que proclama la Fratelli Tutti: “Cada guerra deixa el món pitjor del que l'havia trobat. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una rendició vergonyosa, una derrota contra les forces del mal”. Ni guerra justa ni guerra santa. Una altra cosa!
El Papa arriba a una proposta que sembla utòpica: “La humanitat ha d'entendre que ha arribat el moment d'abolir la guerra, de cancel·lar-la de la història de l'home abans que sigui ella qui canceli l'home de la història”. Ja el 1937, el pare Luigi Sturzo va expressar aquesta esperança: la humanitat ha abolit l'esclavitud, que semblava necessària per a l'economia, no pot fer el mateix amb la guerra? Avui no és un desig sinó una necessitat, perquè -com diu Francesc- si la guerra no es cancel·la, serà aquesta la que canceli la humanitat.
Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 24/4/2022
[Traducció de la redacció]
