Després de la gran mortaldat de la pandèmia, cal fer més atenció als ancians amb un nou model que els integri en el teixit social i n’eviti l’aïllament. Aquesta és la proposta que ha fet avui la Comunitat de Sant’Egidio, que demana que es faciliti la visita de familiars, amics i voluntaris a les residències d’ancians i que es creï un nou model d’atenció i cura dels ancians perquè puguin passar els darrers anys de la seva vida a casa, amb una assistència domiciliària que estigui a l’abast de tothom que ho necessiti.
La fi de l’ús obligatori de la mascareta en interiors vol deixar enrere la pandèmia de covid-19 i tornar a una certa normalitat. Però la gent gran, sobretot la que viu en residències, no ho està vivint així. La massacre d’ancians que s’ha viscut a les residències a causa del coronavirus no ha propiciat un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians. Per això la Comunitat de Sant’Egidio, en conferència de premsa del 26 d’abril a la Sala de la Pau de Barcelona, ha presentat dades i propostes a fi d’impulsar un canvi en el model d’atenció i cura dels ancians que pugui assegurar que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.
S’ha demanat a l’administració pública que s’actuï per facilitar la visita de familiars, amics i voluntaris als ancians de les residències. En un estudi que ha fet recentment la Comunitat de Sant’Egidio a les residències per a ancians de Barcelona es constata que a la majoria (entre el 85 i el 90%) els ancians hi tornen a rebre visites. Però amb quines condicions? El temps de la visita està controlat, és molt curt i en llocs restringits, en la majoria dels casos ha de ser amb cita prèvia. El més preocupant es que només en el 27% de les residències hi entren persones voluntàries. O bé no es permet la visita de voluntaris o en les que ho desitjarien no en tenen. A causa d’això els ancians que no tenen família o que no reben visita dels familiars estan més sols.
En aquests darrers dos anys l’estat de salut de molts ancians ha empitjorat a causa de l’aïllament, de la manca de socialització amb els seus familiars i amics i del deteriorament físic derivat de la inactivitat i la disminució del règim de visites sanitàries. Molts ancians continuen estant aïllats a les residències; cal facilitar la visita de familiar, amics i voluntaris.
Per altra banda, en la conferència de premsa s’ha fet evident que la institucionalització continua sent la columna vertebral del sistema d’atenció i cura dels ancians. Un nou model d'assistència als ancians s’ha de basar en la prevenció, en particular en la lluita contra l'aïllament social i la solitud, i ha de tenir com a principal objectiu que els ancians romanguin a casa. Per aconseguir-ho cal intervenir en un nou model d’atenció i cura dels ancians que integri l’assistència social i sanitària en l’atenció domiciliària per a tots aquells que ho necessitin. En la conferència de premsa s’ha presentat un document que s’ha enviat a les diferents administracions públiques que gestionen els serveis socials i sanitaris a Catalunya. Es proposa la creació d’una comissió per dissenyar aquest nou model d’atenció i cura dels ancians que tingui com objectiu fonamental que els ancians passin els darrers anys de la seva vida a casa.
Document: Nou model d’atenció i cura dels ancians
