Flors, pregàries i cançons al "Morir d'esperança" en memòria dels 61.000 migrants que han mort i desaparegut des del 1990 en un intent d'arribar a Europa

Video, Fotos, Homilia

La basílica de Santa Maria in Trastevere a Roma es va omplir de cants i flors per a la pregària "Morir d'esperança" que cada any organitza la Comunitat de Sant'Egidio juntament amb altres associacions compromeses amb l'acolliment i la integració de les persones que han fugit de les guerres o de situacions insostenibles als seus països. Centenars d'immigrants i gent de la ciutat es van reunir en pregària per fer un homenatge a les persones que han perdut la vida en el camí cap a Europa.

Una emotiva celebració, presidida pel Cardenal Michael Czerny, Prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral. A les notes d'Amazing Grace, cantada per la jove nigeriana Margareth, s'hi recordaven els més de 61.000 morts i desapareguts des del 1990 fins avui. D'aquests, almenys 21.000 han perdut la vida des del 2015. Però també s'hi van recordar les víctimes de la guerra a Ucraïna i els 323 infants morts des de l'inici del conflicte, la majoria a les regions de Donetsk, Kharkiv, Kíev i Chernihiv.

Són 3.200 els refugiats que, des del gener del 2021 fins avui, han perdut la vida a la Mediterrània i per les rutes terrestres intentant arribar a Europa, a la recerca d'un futur millor. Per a cadascun es va encendre una espelma, perquè no es perdi el record de cada mort. Com el del Mousa de Mali, el petit Omar de Gàmbia, juntament amb d'altres joves els cossos dels quals van ser recuperats entre el 3 i el 17 d'abril al riu Kupa, a la frontera entre Croàcia i Eslovènia, quan intentaven arribar a Itàlia.

“Es pot morir d'esperança o morir en l'esperança. No és el mateix -va dir el cardenal Czerny a la seva homilia-. Les dues possibilitats no s'exclouen mútuament, però l'escàndol de la primera ens fa qüestionar la segona. La temptació d'exercir el poder com a domini de l'home sobre l'home -va subratllar- és conseqüència de la pèrdua de la relació amb Déu: desprès del Pare, separat del seu creador, l'home ja no es reconeix cridat a custodiar i protegir la fraternitat i la creació. Així, encara avui continua prenent forma el poder que desgasta i ens desgasta: porta a dalt de tot i després ens divideix, separa, oprimeix, precipita. Crea l'infern per a qui el pateix, però també aïlla, buida. Fa desaparèixer el tracte humà –perquè cadascú de nosaltres és fill–, així és la bèstia, el monstre, el diable", va afegir. "Però un altre poder serà el que ens jutjarà", va prosseguir Czerny, "aquest poder llavors serà enderrocat. Fins i tot si som descartats pels que dominen el món, o si els nostres somnis es fan miques, res no està acabat: des dels marges estem, d'una altra manera, al centre”. El món nou, de fet, va començar a Natzaret, a les perifèries, i el Calvari, fora de les portes de la ciutat”. (Llegeix la homilia completa en italià)

Font AGI

Al costat de la Comunitat de Sant’Egidio hi havia l’Associació Centre Astalli, la Càritas Italiana, la Fundació Migrants, la Federació d’Esglésies Evangèliques d’Itàlia, la Xarxa Internacional de Migracions Scalabrini, ACLI, l’Associació de la Comunitat Papa Joan XXIII, ACSE.