news

Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)

9 Agost 2022 - PÀDUA, ITÀLIA

Jóvenes por la Paz
#santegidiosummer

#santegidiosummer

Comparteix-Ho

“No m'oblideu!” El Gilberto, un jove migrant de Guinea Bissau que vam conèixer al camp de refugiats de Lipa, va escriure aquesta frase en diversos idiomes al darrere d'una foto que vam fer en una de les moltes festes que vam organitzar la setmana passada. N'hem imprès una per a cada migrant i per a cadascun de nosaltres. La frase del Gilberto és una pregària i una esperança.

I un cop més, n'hem trobat molta, d'esperança al cor dels migrants a Bòsnia. Els vam conèixer gràcies als operadors del Servei Jesuïta als Refugiats, que opera a Bihać des de 2018. Són menys que l'any passat. A Bihać, als dos camps de Lipa i Borici, s'estima que hi ha 400 persones. Hi ha un centenar de persones més en refugis improvisats. Procedeixen del nord d'Àfrica, de l'Àfrica subsahariana (Guinea Bissau, Guinea, Burundi, Camerun...), països de l'Extrem Orient (Afganistan, Pakistan, Nepal...) i de Cuba. Passen per Bòsnia amb l'esperança d'arribar a Europa i (molts) a Itàlia. Els donem a tots una targeta de visita amb les nostres dades de contacte. Saben que si arriben a Itàlia, poden posar-se en contacte amb nosaltres i rebre ajuda. És important per a ells. Significa trobar una cara amiga que els espera. En els últims mesos i setmanes, molts migrants que vam conèixer en missions anteriors ja han trobat una cara amiga al nostre país. Arribar a Itàlia amb una salutació de benvinguda és millor! I ajuda a mirar cap al futur amb confiança. A Bihać, uns joves afganesos ens van explicar la situació del seu bonic i maltractat país (del qual avui ja no es parla) i com van haver de fugir per amenaces i possibles represàlies del règim talibà. Diversos d'ells treballaven a l'exèrcit o al servei d'institucions occidentals. Avui ja no tenen res segur. Només saben que busquen la pau. En Bilal, un d'ells, té 12 anys; va arribar a Bòsnia sense els seus pares, fent el viatge amb un cosí, una mica més gran que ell. Quan el vam conèixer, ens va demanar una cosa que ens va sorprendre: una llanterna, perquè té por de la foscor de la nit.

Aquests dies que hem estat amb els migrants ens hem trobat amb el dolor d'una humanitat ferida, però també amb la gran dignitat de cadascun d'ells i amb la irrenunciable esperança d'un futur millor. Els portem al cor i ens esforcem per no oblidar-los —com ells ens demanaven– pregant per ells i treballant perquè les nostres societats siguin més inclusives i acullin els que truquen a les nostres portes demanant pau, amistat i solidaritat.



Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)
Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)
Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)
Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)
Amb els migrants a la ruta dels Balcans. Crònica dels Joves per la Pau de Pàdua i Treviso a Bihać (Bòsnia)