No lliurem el futur a les armes: la pau és dels forts

Article d'Andrea Riccardi

No lliurem el futur a les armes: la pau és dels forts

 
Imatge de la manifestació del  5 de novembre a la Piazza San Giovanni de Roma - Foto Sant'Egidio

Manifestacions com la de Roma animen els governs a construir la pau donant valor a l'acció diplomàtica

És possible que encara no s'albiri un punt d'inflexió en la guerra d'Ucraïna? Hi ha molt de patiment. 

Els ucraïnesos passaran un hivern dur a causa del fred i la manca d'electricitat, després de la destrucció d'una tercera part de les infraestructures energètiques del país. En el món rus també sembla que minva el nombre de partidaris de la guerra. Un diari rus en línia, amb seu a Letònia, segons enquestes russes independents, informa que al país el suport més alt a la guerra es va produir entre març i abril de 2022 i després va disminuir del 25% al 16% al setembre (els partidaris de la pau van augmentar del 23% al 27%). No obstant això, la situació bèl·lica, després de l'agressió russa, està estancada en el terreny diplomàtic.

De moment, sembla que no hi ha entesa possible entre Kíiv i Moscou. Calen accions influents, com les dels Estats Units i la Xina. La posició francesa és interessant, però la Unió no destaca per la seva iniciativa diplomàtica. No obstant això, sembla que els Estats Units van convidar el president Zelenski a no tancar la porta a les negociacions amb Rússia. Una probable victòria republicana a les eleccions a mig termini podria posar en dubte el suport inquebrantable dels Estats Units a Kíiv. El Wall Street Journal revela que l'assessor de seguretat nacional nord-americà, Sullivan, va mantenir contactes amb funcionaris russos per aturar el risc nuclear. 

Es tracta de petits senyals, però indiquen que no s'ha descartat del tot el camí de la diplomàcia. No vol dir que Occident abandoni Kíiv, sinó que s'equilibren els grans esforços militars amb una acció diplomàtica més intensa. De fet, en aquesta guerra, ens trobem en una situació de “nanisme” diplomàtic. El futur no es pot lliurar només a les armes perquè, com he assenyalat en altres ocasions, guerres d'aquesta mena corren el perill de perllongar-se durant anys, sense perdedors ni vencedors, sinó amb la destrucció del país. 

La manifestació per la pau del 5 de novembre a Roma, que va reunir 100.000 persones a San Giovanni, va ser molt significativa, i no només per a Itàlia. L'acte no es va guiar per la lògica dels partits, malgrat que la informació donada feia referència desproporcionada als líders polítics i ignorava la realitat d'aquella “aliança per la pau”: persones diferents, treballadors sindicals, catòlics de diversos orígens, organitzacions pacifistes i socials es van unir per corroborar la condemna de la guerra russa i per recordar que la pau és l'objectiu fonamental de tota política. Pau no significa debilitat davant els agressors. Jo l'he definida com “pau dels forts”. El president de la Conferència Episcopal Italiana, el cardenal Zuppi, va escriure “als que es manifesten per la pau”: “Els camins de la pau existeixen de veritat, perquè el món no pot viure sense pau. Ara no es veuen, però existeixen. No esperem una tragèdia pitjor. Intentem recórrer-los nosaltres primer perquè els altres s'animin a fer-ho”. 

La manifestació de Roma demostra que els cristians no són irrellevants: poden proposar accions i aquestes són acceptades. El món sindical va expressar la important aliança entre la pau i el treball, aquell treball que manca a Ucraïna a causa de la guerra. Hi havia molta gent corrent que volia socialitzar les seves preocupacions pel futur. Aquesta societat nostra, de molts jos i aïllats, va ser capaç d'expressar un nosaltres fort i eloqüent sobre la pau. 

El repte futur té dos nivells. D'una banda, cal preguntar-se si el moviment de Roma podrà infectar les capitals i l'opinió pública d'Europa. D'altra banda, la manifestació mostra una cultura política i cívica compartida que existeix entre les persones: la pau és un ideal per a molta gent. Molts, encara que no ocupin posicions clau, poden ser decisius. Aquest ideal té la capacitat de combinar sentiment, pensament i concreció.

 

Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 20/11/2022

[Traducció de la redacció]