Migrants: la importància d'una estratègia europea

Migrants que van desembarcar el 8 de novembre a Catània procedents del vaixell Geo Barents de l'ONG Metges Sense Fronteres - Foto d'Emiliano Abramo/Sant'Egidio

Paguem la manca de mecanismes automàtics en els acords de reassentament. Cal una visió a llarg termini

A Europa, davant de qualsevol emergència migratòria, hi ha una reacció instintiva de posar-se a la defensiva i acusar altres Estats de falta de solidaritat. Ara Itàlia se sent abandonada, però els altres països també han experimentat la mateixa sensació. 

Hem de sortir d'aquest bloqueig recurrent i mirar la realitat. Avui dia, grans masses de persones es mouen per tot el món per falta de treball, conflictes, el canvi climàtic i situacions insuportables. Fixem-nos en el Pakistan: les enormes inundacions del mes passat (una cinquena part del país afectat) impulsaran el moviment global de la població. És miop i inútil que els europeus discutim sobre una crisi planetària.

A la Unió Europea, paguem la manca de mecanismes automàtics en els acords de reassentament. Per això França ha amenaçat de no aplicar-los amb Itàlia, donant una vegada més un valor de negociació a la solidaritat europea. No obstant això, els altres països implicats, primer Alemanya, tot i que van convidar Itàlia a desembarcar els migrants rescatats al mar, no van seguir París. Segons la Comissió Europea, l'acord existent és fràgil i incomplet, però s'ha de mantenir. Ara els països implicats estan rebaixant el to. Mentrestant, les persones rescatades al mar han viscut una espera molt llarga i una experiència terrible. 

Hi ha el tema de les ONG marítimes: es torna a plantejar la qüestió d'un codi de conducta com el 2017-2018. Però la realitat va per davant: els vaixells de rescat ja segueixen certes regles. El procediment que utilitzen és el mateix: davant d'una situació perillosa, el vaixell de l'ONG alerta a les autoritats portuàries. Si ningú no reacciona, el vaixell acut al rescat i carrega les persones. Després es dirigeix a la costa europea a la recerca d'un port segur. Serà difícil arribar a un acord europeu que limiti una activitat que compleixi el dret marítim. 

A la dreta, alguns afirmen que els vaixells de les ONG haurien de ser requisats tan aviat com toquin terra. En el passat, s'ha intentat, sense èxit, actuar per la via penal. Ara es persegueix la via administrativa: requises sota diversos pretextos. 

Pel que fa a les expulsions, hi ha una contradicció: es poden fer expulsions individuals però no expulsions col·lectives. També hi ha desacord sobre el tema dels “països segurs” (països d'on provenen els refugiats). Alguns estats escandinaus, com Dinamarca, han declarat, per increïble que sembli, que Síria ara és segura. Líbia segueix sent un Estat que no existeix, de manera que l'impuls per fer-se a la mar serà incontenible. 

Els països europeus han de sortir de la política d'emergència. Cal una visió compartida a llarg termini. Entre altres coses, perquè un país com Itàlia necessita immigrants a causa de la crisi demogràfica i de les necessitats del mercat laboral. 

Per reduir els fluxos gestionats pels traficants, s'han d'ampliar els canals legals d'entrada. A Itàlia, el proper decret sobre fluxos migratoris no s'ha de basar únicament en ofertes de treball nominals, sinó en acords amb empresaris. Cal introduir un visat per cerca de feina. Cal augmentar el reagrupament familiar i reintroduir la figura del garant: familiars d'estrangers, associacions i empresaris han de tenir l'oportunitat de garantir (fins i tot econòmicament) l'arribada dels que venen a la recerca d'ocupació. Finalment, s'hauria d'ampliar l'espai dels corredors humanitaris per a les persones més vulnerables: dones, persones que pateixen repressió o persones que necessiten atenció sanitària. 

Un món caòtic i mediambientalment en perill d'extinció fa que les poblacions es moguin a la recerca d'un futur millor: seria una decisió de la justícia i en interès d'Itàlia tornar a posar en marxa el sistema d'acollida i iniciar processos d'integració.

Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 27/11/2022

[Traducció de la redacció]