El plantejament de Bergoglio davant del conflicte d'Ucraïna: ni resignat ni partidista
 |
| Emotiva pregària del papa Francesc a Maria Immaculada el 8 de desembre |
Les negociacions haurien de partir de la proposta equilibrada que el Sant Pare va presentar el 2 d'octubre, que no humilia ningú.
El papa Francesc té una plantejament particular davant de la tragèdia ucraïnesa que és poc freqüent aquests dies. No és un plantejament resignat, com el de molts que pensen que és impossible fer res. Tampoc és un plantejament partidista, propi de la lògica de la confrontació. Francesc no es doblega davant de cap de les posicions que mesuren les seves forces a l'escaquer ucraïnès.
El seu és el plantejament d'algú que té com a objectiu la pau, en primer lloc per al poble ucraïnès, però també per als russos, arrossegats a una guerra d'agressió. Tenir per objectiu la pau no significa ser insensible als drames del poble ucraïnès, que la guerra, els bombardejos, la manca d'electricitat, el clima fred i molt més han posat a prova. La pau és, en primer lloc, el bé que la invasió russa ha robat als ucraïnesos. Se'ls ha de retornar. A l'àngelus del 2 d'octubre, va mostrar el seu estat d'ànim: “Estic afligit pels rius de sang i llàgrimes vessats aquests mesos”.
L'atenció al dolor dels infants, les dones, la gent gran i de tothom és el secret pel qual el Papa no es resigna a la guerra. Aquest secret és també una proposta per a tots nosaltres, perquè no ens acostumem que els ucraïnesos estiguin en guerra i no mirem cap a una altra banda. No existeix aquest risc avui davant els refugiats ucraïnesos, després d'haver participat activament en la seva acollida? Francesc segueix l'actualitat de la guerra amb molta intensitat i amb molts contactes: reacciona al dolor i expressa el seu malestar dia rere dia. De vegades algunes persones afirmen que està de la seva banda per alguna reacció concreta. És bo publicar els seus textos sobre la qüestió ucraïnesa per confrontar-se amb la seva visió de fons, que se centra en la pau, despullada del discurs públic.
Sense pau, no hi ha futur. En el pròleg, Francisco es pregunta: “Quantes tragèdies més haurem de presenciar abans que els que participen en guerres entenguin que això no és més que un camí de mort que només fa creure a uns pocs que són els vencedors?” I afegeix: “Amb la guerra tots hi perdem!”.
En aquest sentit, voldria tornar a suggerir l'equilibrada proposta del Papa del 2 d'octubre: "Faig una crida en primer lloc al president de la Federació Russa, i li demano que aturi, entre altres raons per amor al seu poble, aquesta espiral de violència i mort. D'altra banda, adolorit per l'immens patiment de la població ucraïnesa després de l'agressió que ha patit, faig una crida igualment confiada al president d'Ucraïna perquè estigui obert a propostes de pau serioses”.
Aquestes paraules han de ser el punt de partida d'una via negociadora que salvi Ucraïna de la guerra i que permeti Rússia sortir d'aquest conflicte. La pau és possible.
El vell patriarca Atenàgores de Constantinoble, que va viure les guerres dels Balcans el 1914-1918 i sabia molt bé que cada conflicte és una ferida en la història humana, va dir: “Tots els pobles són bons. Tots mereixen respecte i admiració. He vist patir els homes. Tots necessiten amor... Sé que hi ha forces obscures i diabòliques que de vegades s'apoderen dels homes, dels pobles. Però l'amor de Crist és més fort que l'infern”.
Aquesta perspectiva de fe reforça la visió de la pau i alhora ens fa realistes en els nostres esforços per acabar amb la guerra.
Francesc és un exemple per a tothom d'aquesta esperança concreta. No hem de deixar-lo sol, sinó buscar la pau amb ell: amb la pregària incessant, amb la solidaritat amb els ucraïnesos, amb les accions que cadascú pugui fer i parlant perquè ningú ho oblidi.
Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana de l'11/12/2022
