Meditació de Sa Beatitud Teodor II, patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica, sobre l'Evangeli de Jn 17,15-21
Benvolguts germans, benvolguts sacerdots i membres de la Comunitat de Sant'Egidio,
estimat amic Andrea Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio,
estimat president Marco Impagliazzo,
venim d'Egipte, on Déu va caminar, el lloc que va protegir del sanguinari Herodes al Senyor Infant i Guia de la Pau, portador de pau, fraternitat i amor. (Est 3,13).
Estem segurs que aquesta pau sempre guiarà, mantenint el respecte mutu i la col·laboració afectuosa, les relacions de les dues històriques Esglésies germanes de Roma i Alexandria, dels apòstols Pere i Marc, i també les relacions eclesials en general.
Avui estem vivint un període de forta transició. La violència i la guerra (com passa ara mateix a la martiritzada Ucraïna, país tristament atacat sense cap motiu per un altre país de la mateixa fe), la pobresa i la misèria, el canvi climàtic, la crisi dels refugiats, la protecció dels drets humans i la desigualtat social, la protecció de la infància i les dones, la intensificació de l'integrisme religiós, la crisi dels principis de valors... tot plegat porta els homes a la desesperació.
La lluita comuna de tots nosaltres va, per tant, en la mateixa direcció. En primer lloc, en les nostres realitats espirituals, per a la promoció de la cultura de la solidaritat i la fraternitat, reconeixent que la vida mateixa de l'Església és la gran revolució en el camp de les relacions humanes, la protecció, la salut i la bellesa de la persona, i de la manifestació del seu destí etern en Crist.
La nostra Església germana catòlica dedica aquesta setmana que estem vivint a la pregària per la unitat dels cristians. També nosaltres hem tingut aquesta unitat desitjada com a objectiu sant durant segles i esperem que Déu la beneeixi perquè avanci, creixi i doni fruits.
Aquesta unitat la tenim sempre en la nostra litúrgia i precisament el Senyor va pregar per aquesta unitat poc abans de la seva passió en la seva pregària sacerdotal.
Tots vosaltres, estimats i benaurats membres de Sant'Egidio, que lluiteu per ajudar els nostres germans pobres i indefensos, a través de la vostra gran obra de caritat, sou dignes d'elogis i felicitacions.
Tenim sants objectius comuns, vosaltres serviu a l'home necessitat, als pobres, als malalts, als discapacitats, al migrant, als infants orfes, compartiu amor, medicaments, menjar, fe en Déu... Nosaltres també fem el mateix com a missioners a tot Àfrica. Tenim molts punts en comú i hem de treballar, quan sigui possible, en molts sectors.
Ha arribat el moment, en una època de desafiaments i geopolítiques ràpides, que les Esglésies actuïn internacionalment per escriure una nova pàgina en aquestes relacions, entre les dues històriques Esglésies d'Alexandria i Roma, amb la presència aquí, entre vosaltres, del responsable de les relacions amb l'Església catòlica, el metropolita Gennadios, a qui ja coneixeu.
Donem gràcies al Déu Trinitari que ens hagi fet dignes de trobar-nos avui aquí, a la seu de la Comunitat de Sant'Egidio. Nosaltres, com a Patriarcat d'Alexandria i de tot Àfrica, ja tenim excel·lents i fraternals relacions amb la vostra Comunitat i enviem metropolites a les conferències i esdeveniments que organitzeu. Nosaltres, com a patriarca primat, successor de l'apòstol Marc, beneirem aquesta perspectiva d'amor i unitat a través de totes les nostres col·laboracions en el camp sagrat de la missió a l'Àfrica.
Us donem gràcies per la vostra hospitalitat abrahamítica, per l'acollida que ens heu donat avui, i us abracem en el Senyor, en primer lloc els nostres germans, els bisbes entre vosaltres, i saludem paternalment els sacerdots i diaques, els estimats membres de la Comunitat, i preguem perquè el Senyor Jesucrist, el nostre Salvador i Redemptor, us concedeixi a tots un nou any ple de benediccions i forces en el vostre treball. Amén.
