Les implicacions polítiques i eclesials del viatge del Papa a Hongria. Article d'Andrea Riccardi

Arribada del papa Francesc a Hongria - Foto: Vatican News

Francesc és crític amb la política que el primer ministre aplica als migrants i als refugiats

El viatge del papa Francesc a Hongria, del 28 al 30 d'abril,   pot semblar un esdeveniment ordinari, però cal reflexionar-hi. Després d'Eslovàquia, el papa Bergoglio entra en contacte amb el catolicisme dels països del Grup de Visegrad, que solen ser més aviat reservats en els seus posicionaments i el seu orientament. Només cal pensar en Polònia, que Francesc ja va visitar el 2016, on el món catòlic està aparentment lluny del sentiment del papa Bergoglio. 

Amb tot, els catolicismes de l'Est europeu són molt diferents entre ells.  L'eslovac, que el Papa va visitar el 2021, té un caràcter més aviat popular, que fa que sigui més proper al polonès. A la República Txeca, l'Església és força reduïda, tant per la recent secularització com per la història mateixa del país.

A Hongria el Papa no troba un catolicisme de caire popular,  com el polonès, sinó una societat que també ha patit la secularització que va començar amb el règim comunista. Els anys del comunisme, el catolicisme popular, guiat pel cardenal primat Wyszyński, representava el país real i el poble que s'oposava pacíficament al règim comunista. Va ser diferent la postura de l'Església hongaresa, que, malgrat els drames que va viure, sobretot amb la repressió de 1956 per part dels soviètics, va trobar un  modus vivendi  amb el Govern comunista, tot i que difícil i limitant. No cal dir que no era aquest el model preferit de Joan Pau II. 

Aquesta història és un pes en l'actualitat del catolicisme hongarès. Però el present interessa encara més el Papa i potser en motiva el viatge. Hongria no és un país petit o perifèric, com Albània o Bulgària, països que Bergoglio ha decidit visitar en comptes de grans països occidentals. Tot i això, és un país particular per les seves decisions polítiques. 

Francesc és crític amb la política d'Orban amb els migrants i els refugiats. D'altra banda, hi ha aspectes que interessen el Pontífex, com ara la defensa de la família i els esforços per superar la crisi demogràfica. A més, Hongria és l'única país de la Unió que manté un canal obert amb la Rússia de Putin i té bones relacions amb la Xina. Cal recordar que la democràcia hongaresa ha experimentat limitacions importants amb el Govern d'Orban en l'àmbit de la llibertat de premsa i en altres fronts, fins al punt que Agnes Heller, filòsofa i figura de dissidència durant el comunisme, ha parlat de "democratura". 

En realitat Hongria, tot i que el primer ministre sigui protestant, s'ha erigit en règim que podria definir com nacionalcatòlic, en què la tradició catòlica nacional, els valors religiosos i l'Església són el cor de la identitat hongaresa, que es vol defensar de contaminacions ideològiques occidentalistes o de la islamització. El nacionalcatolicisme, que té una versió diferent a Hongria, després de la crisi de la democràcia cristiana (expressió del catolicisme democràtic) és l'únic model polític "catòlic que, d'altra banda, connecta amb una llarga tradició històrica de catolicisme de l'autoritat amb arrels vuitcentesques. 

Si la projecció del catolicisme a Hongria és important  (la corona de sant Esteve, símbol de l'Hongria catòlica, és al Parlament),   la realitat de l'Església catòlica no és àmplia i popular com a Polònia. És interessant veure l'impacte del viatge del papa argentí a aquesta Hongria, oficialment catòlica però també secularitzada. 

Article d' Andrea Riccardi a Famiglia Cristiana del 30/04/2023

[Traducció de la redacció]