El treball del diàleg és silenciós. Un acord no s'assoleix en 40 minuts

Entrevista a Andrea Riccardi a La Stampa
 

Professor Riccardi, fundador de la Comunitat de Sant'Egidio, ¿com valora la negativa del president ucraïnès Volodímir Zelenski al pla de pau i a una mediació del Papa?
«Hi ha tanta set de pau que d'una reunió de 40 minuts esperàvem un miracle. Hem posat l'esperança per davant de la realitat. Per això arribem a conclusions una mica decebedores, sense pensar que encara que Zelenski hagués volgut obrir un procés de pau no ho hauria dit. Ell impulsa una ofensiva i el seu llenguatge seguirà sent "la nostra victòria i la reconquesta dels nostres territoris". Però crec que el cara a cara amb el  Pontífex no serà irrellevant des del punt de vista diplomàtic perquè és la primera vegada que Zelenski dialoga amb un líder que té una postura diferent davant del tema de la guerra».
La diplomàcia vaticana seguirà el seu camí?
«Sí. Tinc molta confiança en la Santa Seu perquè conec la rectitud apassionada de les seves intencions, del Papa i de Parolin. La Santa Seu vol  que es percebi la urgència de la pau. Vol obrir canals de col·loqui amb un llenguatge diplomàtic, no amb propaganda d'enfrontaments i insults. I espero que s'arribi a un apropament entre les dues parts, potser –tal com espero– amb la contribució de Washington i de Pequín».
Què en pensa de l'«equidistància» de Francesc amb Moscou i Kíiv??
«Diria que la de Francesc és una "imparcialitat activa"».
En quin sentit?
«No s'ha "posicionat" totalment amb l'agredit, tot i que ha parlat d'agressió. D'altra banda, una sèrie de declaracions seves han molestat els dos contendents: va tenir paraules de compassió per Duguina, va condemnar la massacre de Butxa i va voler que una dona ucraïnesa  i una de russa duguessin la creu al Via crucis. Són gestos que provoquen fredor tant a Kíiv com al Kremlin».
El Papa i la Santa Seu sembla que siguin els únics que busquen la pau sense passar per la victòria d'una part.
«Sí. Francesc manté la seva popularitat, és considerat el pare de tots: la família humana sent la necessitat de somiar que pot haver-hi algú que reconciliï els germans que lluiten entre ells. El problema és que ells no se'n senten, de germans, i no senten la necessitat d'un pare».
Sant'Egidio és molt activa al país envaït...
«Sí. Vaig ser una setmana a Ucraïna, i em va impressionar parlar amb els refugiats, sobretot amb les dones, valentes i que pateixen molt. La Comunitat ha mobilitzat ajuda humanitària que s'acosta als 20 milions d'euros, i que es caracteritza perquè són els ucraïnesos de Sant'Egidio, els que ajuden altres ucraïnesos. Des d'Itàlia recollim diners i medicaments i organitzem la logística per als enviaments». 


[ DOM. AGA. ]

[Traducció de la redacció]