Lesbos, el desafiament de l'acollida

20 Setembre 2020

refugiatsLesbos

Comparteix-Ho


Lesbos, el desafiament de l’acollida

Jaume Castro, Responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona

 

No podem mirar a un altre costat. A les portes d’Europa, a l’illa de Lesbos, al voltant de tretze mil persones, amb un 40% de menors, malviuen en condicions d’extrema precarietat al ras, després de l’in­cendi del camp de Mória. Viuen en un infern des de fa temps i ara ho han tornat a perdre tot. Son refugiats que van arribar a l’illa després de llargs i perillosos viatges per fugir de la guerra i de situa­cions insostenibles, la majoria procedents de l’Afganistan, també de Síria i de països subsaharians.

“La Unió Europea, en col·laboració amb el Govern grec, ha d’intervenir amb ce­leritat com a signe d’acollida i integració d’un nombre de persones que certament està al seu abast”, ha manifestat la Comunitat de Sant’Egidio, Jesuit Refugee Service i les ger­manes de Sant Carles Borromeu en un comunicat conjunt per garantir “una acollida hu­mana i digna a qui cerca asil”.

El continent europeu, sím­bol dels respecte del drets hu­mans, ha d’afrontar la seva responsabilitat col·lectiva i no acceptar que aquestes persones continuïn vivint en una precarietat permanent en una illa, sense cap futur. Un grup de Sant’Egidio de diversos països europeus va fer aquest estiu a Lesbos unes “vacances alternatives” per sostenir els refugiats. Diferents menja­dors, casals per als infants, cursos d’anglès per als adoles­cents van portar esperança a uns refugiats que tenen set de dignitat i futur.

Abans que res cal afrontar l’emergència d’aquestes ho­res, però no hem d’oblidar que l’acollida i la integració dels refugiats a la societat eu­ropea és possible. Estem parlant de números perfecta­ment assequibles, no ens tro­bem davant de cap invasió, com en alguns ambients es vol fer creure.

Des de febrer del 2016 co­neixem l’experiència dels cor­redors humanitaris. El 16 d’abril d’aquell any el papa Francesc va començar un pri­mer corredor humanitari des de Lesbos. Va portar les pri­meres famílies a Itàlia gràcies a la intervenció de l’Almoinera Apostòlica i Sant’Egidio. Amb el sistema dels corredors humanitaris ja han arribat fins a Europa més de tres mil refugiats de l’Orient Mitja i d’Àfrica. Arriben de manera legal i segura, sense passar el peatge de l’angoixa i a vegades de la mort a causa dels perillo­sos “viatges de l’esperança” i les extorsions de les màfies.

Com ha assenyalat Andrea Riccardi “les flames de Lesbos han de despertar conscièn­cies”, també a les institucions, adormides i distretes enfront del drama que es viu a les por­tes d’Europa. Calen noves ali­ances per impulsar iniciatives d’acollida i integració que no només beneficien els refugi­ats, sinó que en gran mesura humanitzen les nostres socie­tats europees.


[ Jaume Castro ]