Lesbos, el desafiament de l’acollida
Jaume Castro, Responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona
No podem mirar a un altre costat. A les portes d’Europa, a l’illa de Lesbos, al voltant de tretze mil persones, amb un 40% de menors, malviuen en condicions d’extrema precarietat al ras, després de l’incendi del camp de Mória. Viuen en un infern des de fa temps i ara ho han tornat a perdre tot. Son refugiats que van arribar a l’illa després de llargs i perillosos viatges per fugir de la guerra i de situacions insostenibles, la majoria procedents de l’Afganistan, també de Síria i de països subsaharians.
“La Unió Europea, en col·laboració amb el Govern grec, ha d’intervenir amb celeritat com a signe d’acollida i integració d’un nombre de persones que certament està al seu abast”, ha manifestat la Comunitat de Sant’Egidio, Jesuit Refugee Service i les germanes de Sant Carles Borromeu en un comunicat conjunt per garantir “una acollida humana i digna a qui cerca asil”.
El continent europeu, símbol dels respecte del drets humans, ha d’afrontar la seva responsabilitat col·lectiva i no acceptar que aquestes persones continuïn vivint en una precarietat permanent en una illa, sense cap futur. Un grup de Sant’Egidio de diversos països europeus va fer aquest estiu a Lesbos unes “vacances alternatives” per sostenir els refugiats. Diferents menjadors, casals per als infants, cursos d’anglès per als adolescents van portar esperança a uns refugiats que tenen set de dignitat i futur.
Abans que res cal afrontar l’emergència d’aquestes hores, però no hem d’oblidar que l’acollida i la integració dels refugiats a la societat europea és possible. Estem parlant de números perfectament assequibles, no ens trobem davant de cap invasió, com en alguns ambients es vol fer creure.
Des de febrer del 2016 coneixem l’experiència dels corredors humanitaris. El 16 d’abril d’aquell any el papa Francesc va començar un primer corredor humanitari des de Lesbos. Va portar les primeres famílies a Itàlia gràcies a la intervenció de l’Almoinera Apostòlica i Sant’Egidio. Amb el sistema dels corredors humanitaris ja han arribat fins a Europa més de tres mil refugiats de l’Orient Mitja i d’Àfrica. Arriben de manera legal i segura, sense passar el peatge de l’angoixa i a vegades de la mort a causa dels perillosos “viatges de l’esperança” i les extorsions de les màfies.
Com ha assenyalat Andrea Riccardi “les flames de Lesbos han de despertar consciències”, també a les institucions, adormides i distretes enfront del drama que es viu a les portes d’Europa. Calen noves aliances per impulsar iniciatives d’acollida i integració que no només beneficien els refugiats, sinó que en gran mesura humanitzen les nostres societats europees.
[ Jaume Castro ]
