L’acceleració de la reducció del benestar en moltes franges de la societat a causa de la pandèmia de la Covid-19 fa pensar que la vida de demà serà més dura. Mentrestant continuen els fluxos de refugiats vers Europa i en moltes regions del món es tornen a obrir vells conflictes com a Nagorno-Karabakh. Concentrar-nos en les nostres dificultats ens fa més insensibles per veure més enllà i adonar-nos dels problemes dels altres. Vivim un temps complicat i contradictori, on fins i tot el que semblava consolidat es posa en discussió. La lògica de les coses conquistades està en crisi i es detecta un buit de visions sobre el món en els àmbits de la política, la cultura o la mateixa Església.
L’encíclica ‘Fratelli tutti’ ens diu que cada un de nosaltres és cridat a ser un artesà de la pau, unint i no pas dividint
En aquest context el papa Francesc proposa “la fraternitat i l’amistat social” com elements centrals per construir un futur amb esperança. La proposta de Fratelli tutti, títol de l’encíclica, pot semblar una ingenuïtat en aquest context de crisi o una proposta justa però a destemps. A partir d’una atenta lectura de les ombres d’un món que es mou entre la globalització i el tancament, Francesc posa en evidencia la gran dificultat del nostre temps: “actuar conjuntament”. “Necessitem constituir-nos en un ‘nosaltres’ que habita la casa comuna” –suggereix el Papa– perquè “el ‘campi qui pugui’ es traduirà ràpidament en el ‘tots contra tots’, i això serà pitjor que una pandèmia”. Com ha assenyalat Andrea Riccardi: “Germans tots llança la globalització de la fraternitat com a camí per recrear els lligams, sanar els conflictes, afirmar la pau, afrontar conjuntament el futur en contrast amb l’individualisme contemporani”.
La fraternitat es declina en molts temes per llegir i meditar. Condemna el “descart” de la gent gran, la indiferència enfront els refugiats, la pena de mort o la falta de diàleg En la línia del pensament social de l’Església i en nom de la fraternitat no accepta el món tal com és i proposa refer la complexitat de les relacions internacionals, locals i interpersonals, alhora que demana “la millor política” posada al servei del veritable bé comú. En aquesta visió fraterna de la humanitat, la guerra no és un fantasma del passat, sinó que “s’ha convertit en una amenaça constant” que porta sofriment i conseqüències dramàtiques: la destrucció del medi ambient, els refugiats, l’herència de discriminació i odi, el terrorisme, la proliferació d’armes.
Concentrats en les nostres dificultats, som més insensibles per veure més enllà i adonar-nos dels problemes dels altres
Llegint l’encíclica emergeix el convenciment que la pau és sempre possible. “Cada un de nosaltres –diu el Papa– és cridat a ser un artesà de la pau, unint i no pas dividint, extingint l’odi i no pas conservant-lo, obrint les vies del diàleg i no pas aixecant nous murs”. El diàleg entre les religions és un terreny de fraternitat perquè “el manament de la pau està inscrit en l’interior de les tradicions religioses” i “la violència no troba fonament en les conviccions religioses fonamentals, sinó en les seves deformacions”.
Aquest esperit de fraternitat entre les religions és viu. El 20 d’octubre es van trobar a la plaça del Campidoglio de Roma el papa Francesc i els representants de les grans religions mundials. La trobada, organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, té el seu origen en la hisòrica jornada convocada a Assís per Joan Pau II el 1986. Els mons religiosos, afirmant que Ningú se salva sol: Pau i Fraternitat, van mostrar a la humanitat un camí amb futur després de la pandèmia, per no desanimar-se i no quedar desorientats. Els somnis es construeixen plegats i per fer-los realitat cal fer néixer entre tots un desig mundial de fraternitat.
[ Jaume Castro ]
