La comunitat cristiana d’amics dels pobres no renuncia al dinar de Nadal però per la Covid cadascú l’haurà de fer a casa seva
Cada any el dia de Nadal unes 1.500 persones pobres de Catalunya s’asseien a la taula que els parava la Comunitat de Sant’Egidio per aquest dia especial. La majoria de taules –en una imatge que hem vist molts anys seguits– es posaven ben decorades a la basílica dels Sants Just i Pastor de Barcelona, on aquesta entitat té la seu central. I aquest any de pandèmia què? Doncs el dinar es farà igualment perquè la comunitat no vol renunciar a fer el dinar més important de l’any amb els seus amics els pobres, que coneixen pel nom i el cognom i amb els quals durant tot l’any tenen contacte. Això sí, el dinar es farà però “sense parar la taula”, explica Jaume Castro, el responsable de Sant’Egidio a Catalunya. I què vol dir que no es para taula? En principi, una logística important en la qual els centenars de voluntaris –uns 500– d’aquesta entitat cristiana fundada per Andrea Riccardi per estrènyer llaços amb els més pobres treballen de fa dies. Hi treballen fent paquets, anant a les botigues a buscar regals, a restaurants perquè donin menjar i un etcètera molt llarg...
La idea és: els amics de Sant’Egidio faran un dinar especial de Nadal com cada any i alguns, els ancians i els infants, tindran un regal sorpresa personalitzat. El dinar, però, no podrà ser asseguts en una taula per motius de seguretat i, per tant, cadascú dinarà a casa seva. Per això de fa uns dies els amics de Sant’Egidio van a buscar el seu lot de Nadal amb tot el que fa falta per fer un bon àpat: un pollastre o salmó, una pinya, raïm, dàtils, galetes, arròs, patates, ous... Això sí, s’ho hauran de cuinar a casa. Els lots es reparteixen a les famílies o als particulars a la basílica de Sant Just, a la capella de Sant Llàtzer del Raval, al carrer Hospital (a la foto), en un local de la Mina i a Manresa.
I els més ancians? Doncs com que molts no es belluguen se’ls portarà a casa i els altres també aniran a recollir el seu lot. Cada ancià és visitat regularment per un grup de voluntaris que ja els està preparant tot el que cal. Però la comunitat de Sant’Egidio té més amics, els sensesostre, un grup de persones que viuen al carrer i que també coneixen bé perquè se’ls visita regularment. Ells també tindran un regal personalitzat i el dia de Nadal se’ls anirà a buscar i se’ls portarà menjar calent allà on siguin. “Volem regalar a tothom la joia del Nadal amb el caliu de sempre, però per les mesures de seguretat, que són molt estrictes, ho hem de fer així”, manté Castro. “Si algun dels nostres amics ens diu que té un veí ancià que no es pot moure, també li portarem menjar”, explica David Coromina, responsable del centre d’acollida. A la capella de Sant Llàtzer, al Raval, a la cantonada de la plaça Padró amb el carrer Hospital, Sant’Egidio hi té durant tot l’any una escola d’idiomes, on ensenyen català i castellà als nouvinguts, una escola de la pau, per a infants a qui es fa un seguiment escolar i orientació perquè hi van cada divendres a la tarda, i el centre d’acollida, on es reparteix menjar i també es fa orientació laboral i personal. És aquí on des de fa uns dies està tot ple de caixes, paper d’embolicar, bosses i caixes de menjar, i els joves que durant l’any fan de tutors d’infants o d’ancians emboliquen i enganxen rètols. El Nadal es farà i el dinar de Nadal també, però amb els dits encreuats perquè sigui l’últim en aquestes condicions.
[ Mireia Rourera ]
